Núria Tuset és professora de socials i a la vegada
cap d’estudis. L’entrevistem per saber una mica més sobre tot el que implica el
seu càrrec.
Quants
anys portes fent de cap d’estudis? T’agrada aquesta feina? Per què?
Porto uns set anys. Sí que m’agrada fer-ne, però no és
massa agradable la part dels expedients disciplinaris i de les expulsions. A vegades t’has de enfrontar amb alumnes i també amb les famílies.
La
trobes difícil, aquesta feina? Tens pensat deixar-la?
No, no la trobo difícil. Diguéssim que la vaig
aprendre a fer. De moment no tinc pensat deixar-la, perquè hem començat un
projecte de quatre anys, però és veritat que és una feina que et va desgastant
perquè a vegades t’has d’enfrontar amb les famílies.
Vas
escollir tu el càrrec o et va tocar?
Em van donar l’opció del càrrec. Recordo que
vaig tornar de la baixa de maternitat, i en Miquel Turró em va proposar ser cap
d’estudis. Li vaig dir que primer ho havia de parlar amb la família. Ell em va explicar com funcionava, però només em va explicar la part bona. Vaig acceptar i així vaig començar.
Canviaries
de càrrec dins l’equip directiu?
No. Cada càrrec té la seva dificultat, i pel meu caràcter ja m’agrada fer aquesta feina. I ara que ja he après, bé o malament, a fer-la, no la vull deixar. En tot cas, si la deixés seria perquè pesa més la vocació de professora, la tasca docent. Aprendre a exercir un
altre càrrec seria massa feixuc.
Més
o menys en un any d’institut, quantes expulsions has cursat?
N'hi ha moltes, però sempre són molt
repetitives. D'expulsions, n'hi pot haver unes vint cada trimestre. Després hi ha
els expedients disciplinaris, que es repeteixen moltíssim. Pots tenir deu o cinc expedients del mateix alumne.
Alguna
vegada has arribat a no expulsar cap alumne durant un període de temps llarg?
Durant un període de temps llarg no, però
perfectament poden passar dues setmanes, perquè la comissió de disciplina es
reuneix cada setmana. També pot ser un càstig de dijous a la tarda.
Hi
ha alguna anècdota que puguis explicar sobre aquest tema?
Recordo que fa molt de temps, quan teníem tardes, la situació era molt més complicada. Hi havia un nen d’origen gitano que em duia molts problemes. Va venir la seva mare, i no va acceptar l'expulsió. I això que era un alumne que tenia una
conducta fora de lloc. La mare la va justificar. A més a més, com que venia de
Santa Llogaia i s’havia de quedar al menjador, el noi va portar un llistat a
escrit a mà de tot el que no podia menjar i el que podia menjar. I el que podia menjar eren macarrons,
pizza, patates... I les coses a les quals era intolerant eren verdures, peix...
Has
arribat a enfadar-te realment amb algun professor o alumne? Per què ho has fet?
No, amb professors no; sempre
trobem una solució. Alguna vegada m'ha molestat quan s’ha
produït una expulsió i el tutor, potser perquè ha tingut un mal dia o no ha tingut temps, no ha trucat a la família, i arribes en aquella classe pensant que l'alumne no hi és i
te'l trobes. Amb alguns alumnes sí que m'hi he enfadat, si he vist que
durant el curs la conducta s'anava repetint. A vegades hem de fer mediació per
arreglar el problema.
Qui
participa a les reunions de la comissió de disciplina?
Antigament hi participava l'educadora social la Belén, però fa dos anys que ja no hi és. Aquest
any hi som jo, que la presideixo, i les coordinadores de cada nivell: a 1r ESO, la Teia Roca; a 2n ESO, la Maria Martínez; a 3r ESO, la Sílvia Sala i a 4t ESO, la Montse Guerra.
Normalment ens reunim sempre a penúltima hora (cinquena hora) del dimarts, fan
una petita reunió.
Ens
podries explicar com funciona això dels partes?
Qui va tenir la idea?
Quan
fa que existeix?
Això dels partes, o fulls d'incidència, quan jo vaig arribar ja existien.
Abans de ser cap d’estudis, ho era una professora de matemàtiques que
es deia Montse Dabau. Els partes són una forma de càstig per als alumnes, pel comportament que tenen dins de l'institut.
Amb
els anys que fa que ets professora, la quantitat d’expulsions ha variat gaire?
No massa, de fet ha disminuït. Quan hi havia servei
de tarda hi havia més conflictes, perquè els alumnes estaven més cansats.
Com
està organitzat el sistema del Ksameu quan un alumne està expulsat?
Això està molt bé, perquè és un recurs que no ha
existit sempre. Quan jo vaig començar de cap d’estudis hi havia una expulsió de
llarga durada (llarg vol dir més de tres dies). Si l’alumne té ganes
d’anar al Ksameu, allà l’ajuden a fer tots els deures. El primer dia hi has
d’anar amb un familiar més gran, perquè no et deixes entrar sol.
Alba Méndez i Nicole Ramírez