dilluns, 20 d’abril del 2015

Teatre 8 cites. Teatre 8 raons

El text que llegireu, de l'Ernest Pibernat, es publicarà en el llibre de la XXII Mostra de Teatre dels Instituts Públics d'ensenyament de les comarques de Girona, que tindrà lloc a Blanes a començament de maig. 

“En qualsevol ciutat o poble, un teatre n'és un signe visible de cultura.” (Laurence Olivier. Actor i director de teatre)
Són molts els pobles de les nostres comarques que disposen d'espais teatrals perquè una bona colla de companyies amateurs, o no, puguin lluir allò que sovint s'ha assajat durant un bon grapat de mesos. Un teatre, al poble o a la ciutat , esdevé sempre un centre cultural de primer ordre, una parada obligatòria que, en un moment o altre, tothom ha fet. I Blanes n'és avui un exemple prou clar. Any rere any, la vila selvatana es converteix per uns dies en el santuari del teatre d'instituts de les comarques gironines, en la referència inequívoca de què el teatre és ben viu i amb una salut de ferro.

“Programar teatre és pensar...és implicar-se en la vida social, és compromís en la lluita d'aquesta societat.” (Alfonso Sastre. Dramaturg)
Fa goig de veure el munt d'obres que cada edició de la mostra ens proposa. Obres de tot tipus que sovint ens menen a la reflexió, al pensament, a la implicació i al compromís amb els companys de repartiment, amb la direcció, amb la mostra...amb l'institut al qual representem. L'àmbit de l'escena ens fa més solidaris, ens torna més generosos i ens ofereix coneixences i reptes que potser ignoràvem, però que aquí prenen forma: asseguts a l'Esbarjo o al Principal, a la fonda o al carrer sentim que el nostre entorn social fa un tomb i s'entrellaça en un lligam perdurable i sòlid.

“El teatre és això: l'art de veure'ns a nosaltres mateixos, l'art de veure'ns veient-nos!” (Augusto Boal. Director teatral)
Passa sovint. Gairebé sempre. Actors i actrius, moments abans de sortir a l'escenari no són altra cosa que un manyoc de nervis, uns sacs de dubtes on el neguit i la por solen fer-hi estada. I sovint tenim por de veure'ns a nosaltres mateixos, por de quedar en blanc...Sembla com si tot allò que hem assajat hores i hores volgués esvair-se, fugir, desaparèixer. Però no. Només calen uns pocs segons d'escena perquè tot torni al seu lloc, perquè gaudim del text i de la interpretació, per fer palès l'art de veure'ns veient-nos.

“Si la gent vol veure només les coses que pot entendre, no haurien d'anar al teatre, haurien d'anar al lavabo.” (Bertolt Brecht. Dramaturg i poeta)
La gran diversitat d'obres que la mostra ofereix fa que de vegades en trobem alguna que ens costa de lligar-la. Les causes poden ser múltiples: des de la poca atenció que potser hi hem parat, fins al fet d'assistir a una obra certament enrevessada, filosòfica, gairebé surrealista. Altrament, tots tenim clar que la diversitat d'alumnat que s'hi aplega – de 1r d'ESO a batxillerat- fa complicada una entesa absoluta i universal. No cal. També es bo de veure allò que se'ns escapa, allò que fan alumnes més grans, allò que no entenem del tot. Ens fa més savis. Segur.

“Sabeu per quin motiu triomfa el teatre? Per quin motiu la gent va al teatre? Doncs perquè el teatre no tracta de res en concret. Tracta de la vida. És la vida.” (Peter Brook. Director de cinema, òpera i teatre)
Però a qualsevol obra de teatre sempre som capaços de descobrir-hi alguna escena que ens fa pensar en nosaltres, en algú que coneixem, en alguna situació viscuda o desitjada. I aquesta és la gràcia del teatre: veure'ns reflectits damunt d'un escenari perquè en definitiva és com una segona vida. Passa de tot i no passa res, tot és rutinari i excepcional alhora. I aquesta n'és la seva màgia. I és per això que hi anem, perquè en el fons tracta de nosaltres, de les nostres emocions i alegries, de les nostres pors i de les nostres misèries.

“En acabar la comèdia es van dividir els parers: uns xiulaven en en Pous i els altres en en Pagès.” (Josep M. de Sagarra. Escriptor)
Crítics. Tots portem un crític teatral dins nostre. Aquí mateix, avui. De ben segur que tots nosaltres, així que s'ha acabat una representació, en fem una valoració més o menys acurada. Ens ha agradat o no , els actors i les actrius han estat més o menys encertats, el tema estava bé o no, el vestuari, els llums, l'atrezzo... Per sort, però ,no arribem mai a l'afirmació que Josep M. de Sagarra feia d'una comèdia no massa reeixida de Josep Pous i Pagès. Solem convertir les crítiques en aplaudiments i les errades en ànims. I és que sabem, que un moment o altre, nosaltres en serem els examinats.

“Eduquem els nois i noies per anar al teatre, al cinema, al circ. Això és educar-los en la cultura.” ( David Larible. Pallasso )
No fa gaire, en marc del festival internacional de circ que es va fer aquest passat febrer a la ciutat de Figueres vaig tenir l'oportunitat d'anar a veure David Larible. Realment molt bo. De fet el consideren el millor pallasso del món. Va ser un espectacle preciós, però també em van colpir els mots adreçats a l'educació dels nois i noies: eduquem pel circ, pel teatre, pel cinema... -deia-. Vaig pensar de seguida en les hores i hores que molts de nosaltres dediquem a l'escenari, en els assajos, en els entrebancs, en repetir una i mil vegades allò que se'ns encalla, en la satisfacció de la feina ben feta. I vaig pensar en la Mostra.

“La nostra droga és el teatre. Hauríem d'assistir a una cura de desintoxicació. Però no volem!” ( Concha Velasco. Actriu)
I és per això que any rere any torna la Mostra. Necessitem la nostra dosi anual de teatre a l'engròs, retrobar els escenaris, els companys, les crítiques... Cal injectar-nos de nou el verí del teatre, fer córrer per les venes desenes d'històries inventades, personatges impossibles, falses veritats i mentides plausibles. I això és la força del teatre, la força de la Mostra, la nostra força. Potser sí que ens caldria una cura de desintoxicació. Però no pas ara. Ni mai, espero.

Benvinguts.

Ernest Pibernat i Bosch
INS Narcís Monturiol

Figueres

dijous, 9 d’abril del 2015

"A l'amic segur se'l coneix en la situació insegura": tema per a una redacció

El dissabte 21 de març es va celebrar, a l’institut Alexandre Deulofeu de Figueres, la prova de redacció de la 38a edició del Concurs Coca-cola de relat breu en català, exclusivament per a alumnes de 2n d'ESO.
Cada un dels participants vam ser seleccionats pel nostre professor de llengua i literatura catalanes, que ens va donar un full amb tota la informació i les bases del concurs.
El dia 21 ens vam presentar al lloc de la prova, aproximadament mitja hora abans del començament. Després de un temps d’espera, va aparèixer el representant de Coca-Cola Iberian Partners®, el qual ens va portar a tots els concursants a una classe de l’institut.
Un cop a la classe, ens van fer un petit discurs d’introducció, seguit del tema de la prova escrita. Aquest any, cada participant havia d'escriure una redacció individual a l'entorn del tema “A l’amic segur se’l coneix en la situació insegura”.
Ens van dividir en dues classes. A cada taula hi havia un bolígraf de Coca-cola, un full blanc per fer l'esborrany i un altre full en el qual s'hauria de lliurar la redacció oficial. Vam disposar de dues hores, aproximadament, per escriure una primera versió i després la versió final.
En acabar la redacció, vam lliurar el text i un full amb les nostres dades i les de l’institut al representant de Coca-Cola Iberian Partners®. En acabat, ens van oferir gratuïtament un producte de Coca-Cola.

Pep Barba (2n A)

dimecres, 8 d’abril del 2015

L'experiència de fer un treball de recerca

La Hayat Bouchikh i l'Alba Romero, estudiants de 2n de Batxillerat, van culminar de la millor manera possible un any de feina intensa amb els respectius treballs de recerca: un 10 del treball, un 10 del seguiment dels tutors i un 10 de l'exposició oral. En aquest text la Hayat, autora del treball Intervencions paisatgístiques al Castell de Sant Ferran de Figueres, explica la seva experiència.
Des d'un bon principi, em vaig prendre el treball de recerca com una oportunitat amb la qual poder plasmar i desenvolupar les meves idees i capacitats. Així doncs, després de tenir aquest propòsit assumit i d'escollir un tema que m'apassionés, vaig iniciar amb deler el meu treball de recerca. 
Pel que fa a la l'elaboració del treball escrit, val a dir que la confecció de les primeres pàgines va ser una de les etapes més dures. Estava perduda i alhora emocionada. Necessitava ordenar les meves idees i organitzar-me, així que em vaig fer un munt d'esquemes i índexs provisionals que anava modificant i rectificant a mesura que el treball avançava. Però no n'hi havia prou, a organitzar les idees; hi havia un altre factor a tenir en compte: el temps. La data d'entrega ja estava fixada, així que també em calia organitzar el temps restant.
Sens dubte, la realització del treball va ser una experiència captivadora i agradable, amb la qual no només vaig tenir l'oportunitat de contactar amb professionals d'àmbits diversos (arquitectura, història i ciències naturals), sinó que també em va permetre introduir-me en  el món de l'arquitectura, un àmbit al qual m'agradaria dedicar-me professionalment.
No obstant això, també cal dir que no ha estat una feina fàcil. He hagut de superar molts entrebancs i m'he hagut d'equivocar nombroses vegades per arribar a un resultat òptim. Les preocupacions i els nervis em feien passar molts mals moments, però el suport de la tutora, de la família i dels amics va ser de gran ajuda.
Finalment, el treball escrit es va acabar a temps gràcies a contínues dosis de voluntat, organització i esforç. El dia que vaig anar a entregar el meu treball a secretaria, vaig sentir que em treia un pes de sobre enorme, i alhora vaig experimentar una gran felicitat. Em mostrava molt segura de mi mateixa i estava convençuda que havia fet una bona feina.
Però el procés encara no s'havia acabat. Encara faltava exposar el treball en una presentació oral. Aquest era un moment clau, ja que una mala jugada dels nervis podia destrossar tota la feina i l'esforç dipositat en el treball escrit. El dia de la presentació em vaig armar de seguretat i em faig mostrar força serena. Havia dedicat molt de temps al treball escrit, cosa que va produir en mi un domini del tema i una gran agilitat a l'hora d'exposar-lo. A la fi, després de tants esforços sento una ingent satisfacció que em deixa amb una experiència única i molt gratificant.

Hayat Bouchikh (2n BAT A)

diumenge, 5 d’abril del 2015

Carpe diem: gaudim d'Empúries

Els alumnes de llatí de segon de batxillerat de l'INS Narcís Monturiol es van desplaçar divendres 27 de març a les ruïnes d'Empúries per augmentar el seu coneixement de la ciutat grecoromana. Alhora, van aprofitar per repassar les parts d'una ciutat romana, estudiada el curs anterior amb el seu anterior professor, Eusebi Ayensa. Entre els alumnes també hi havia els de l'assignatura de grec.
La sortida es va fer de les deu del matí a la una del migdia. Després hi va haver temps per anar a fer una visita a la platja. Tot i que no feia bon dia, es va poder gaudir de les vistes. La visita de les ciutats grega i romana la van fer els mateixos alumnes, ja que cada un havia d'explicar un punt a la resta dels companys. Els alumnes, acompanyats per les seves professores de llatí i grec, Monserrat Fiol, i filosofia, Gemma Martínez, van poder descobrir un món avançat que malauradament va ser enderrocat.
L'excursió va començar amb la visita de la ciutat grega i les seves parts. Seguidament els alumnes van anar a visitar el museu, instal·lat en el mateix recinte, i finalment van acabar amb la visita de la ciutat romana. Els alumnes van tenir la gran sort de poder visualitzar tot una ciutat grega: les seves muralles, restes del temple, l'estàtua reconstruïda d'Asclepi, restes guardades en el museu, l'amfiteatre, les termes, una domus i el fòrum.
En aquesta sortida els alumnes van recordar les parts d'una de les ruïnes més ben conservades de món. Tot i que és una de les excursions que més es fan, no fa cap mal tornar a visitar les ruïnes d'Empúries.

Hasan Bouasria