dimarts, 14 de juny del 2016

Alfons Gumbau, una lliçó de periodisme

El passat dijous 9 de juny, Alfons Gumbau va fer una xerrada als alumnes de l’optativa de revista, per tal d’explicar una mica la seva professió.
Gumbau va néixer a Figueres el 1955. És periodista i home de teatre, i també va estudiar música al Conservatori del Liceu. Ara mateix no treballa per cap mitjà i compagina diferents tasques dins el món de la comunicació.
Gumbau va començar la seva trajectòria professional el 1977 al setmanari 9País, que després va passar-se a dir Hora Nova. Va estar una temporada al Punt Diari, principalment a la delegació de Figueres, però també a Girona. Va ser el corresponsal a l'Alt Empordà del diari Avui i va treballar en una publicació mensual dels anys 80 que es deia Empordà Federal. També va fer debats i tertúlies a televisió de Roses i a Ràdio Vilafant. Va treballar deu anys, de 1997 a 2007, a l’ajuntament de Figueres com a cap de premsa i comunicació.


Entre altres coses, Gumbau va explicar que abans la premsa escrita era una feina artesanal, tot i que sempre es feia amb uns criteris molt professionals.
“Jo crec que de periodista n’ets, no en fas. Quan tu vius aquesta feina, en què hi has de posar, a part d’unes qüestions tècniques, una part personal, ets periodista”, va explicar-nos. També ens va dir que, "estiguis treballant a la primera cadena mundial o a l’últim mitjà de comunicació, sempre s'han de seguir unes normes. Tota la informació que es publica ha de ser vertadera. S’han de contrastar sempre diferents punts de vista. Sempre s’ha de distingir entre informació i opinió. Si no tens cap notícia, l’has de crear, en cap cas inventar-la. El millor periodista és el que sap explicar millor el que passa en el seu entorn".
Gumbau va fer una valoració crítica del periodisme d'avui dia: "L’artesania s’ha perdut. Hem trencat la creativitat i l'hem substituït per la indústria. Indústria és sinònim d’empresa, i el que sempre busca l'empresa és fer negoci".

Tomeu Juanola, Adrian Seicean i Raimon Casanovas

L'últim Regal de lectura

El passat 26 de maig la Muna i jo vam anar a llegir per última vegada a l'escola Anicet de Pagès. En aquest cas vam llegir poemes curts, i després vam fer una petita activitat: vam repartir fotos relacionades amb cada un dels poemes que havíem llegit. Entre la meva companya i jo vam llegir els títols dels poemes i cada nen havia de endevinar la seva parella. Si feien bé la prova, els donàvem un xupa-xup de premi.
En acabat vam baixar al pati i ens van fer una foto de grup per tenir un petit record.
Vull donar les gràcies a la nostra professora, Sara Beltran, per haver-nos ajudat a preparar les activitats i haver-nos acompanyat sempre a l'escola. En general, estic molt contenta d'haver participat en els Regals de lectura. Espero que l'any que ve ho pugui tornar a fer.


Alba Méndez

L'INS Monturiol oferirà un nou cicle formatiu el curs 2016-2017

Ensenyament ha anunciat dotze nous cicles de formació professional a les comarques gironines per al curs 2016-2017. El Monturiol serà un dels instituts que oferirà un nou cicle, el de manteniment electromecànic adaptat a la producció mecànica, de grau superior. 
Aquest cicle serà de modalitat dual, és a dir, els estudiants combinaran la formació en el centre educatiu amb l’activitat en una empresa. Per tal de facilitar el contacte amb les empreses on els estudiants d’electromecànica realitzaran part de la formació, s’ha creat un conveni amb el cercle EURAM (Euroregió de l'Arc Mediterrani).
Des d’Ensenyament es destaca la importància de dur a terme la formació dual dels joves que cursen aquest cicles formatius, i la importància d’augmentar l’oferta formativa professional especialitzada i orientada a les noves necessitats.

Raimon Casanovas, Tomeu Juanola i Adrian Seicean 

dilluns, 13 de juny del 2016

Estem connectats

Des de no fa gaire, les xarxes socials han impactat en la nostra vida, i la seva importància ha anat augmentant, fins a fer-se gaire bé imprescindibles per a alguns de nosaltres. En molts casos relacionades amb l’administració, aporten una excel·lent eina de comunicació i poden millorar la innovació. A més, generen respostes immediates dels usuaris, són molt pràctiques i estalvien temps. En general, si el seu ús és l’adequat, ens poden millorar la vida d’una manera notable.
Però no sempre és així. Sobretot entre els adolescents, per als quals aquestes xarxes s’han convertit en el seu dia a dia, i no sempre en fan un bon ús. A part de les addiccions que poden generar, poden comportar desconcentració, disminució de la productivitat o fins i tot la despreocupació pels estudis.
També poden ocasionar una falta de privacitat, i no tots en som conscients. És per això que hem de vigilar i ser cautelosos a l’hora d’actuar a la xarxa i no compartir imatges o dades personals que puguin comprometre’ns. Aquesta pràctica pot generar casos de  suplantació d’identitat o fins i tot ciberbullying o grooming.
A l’institut, les tres xarxes més utilitzades són Facebook, Twitter i Instagram. A continuació, farem una introducció de cada xarxa social.

Facebook:
La xarxa social va ser llençada el 2004. Va ser fundada per Mark Zuckerberg, estudiant de la universitat de Harvard. La xarxa permet afegir gent com a amics, enviar-los missatges i compartir enllaços, fotos, vídeos i altres coses.


Twitter:
Creada per Jack Dorsey, Noah Glass, Biz Stone i Evan William, va ser llençada el 13 de juliol de 2006. Twitter permet als seus usuaris enviar i llegir missatges de text d’un màxim de 140 caràcters.



Instagram:

Especialitzada en una aplicació mòbil, és una xarxa social creada per Kevin Systrom i Mike Krieger. Va ser llençada el 6 d’octubre de 2010. Permet fer i compartir fotografies, aplicar filtres i vídeos d’un màxim de 15 segons. 

Les gràfiques següents mostren els resultats de les enquestes que hem fet a una classe de cada curs d’ESO al nostre institut. Com podem observar, les dues xarxes més utilitzades en tots els cursos són Instagram i Facebook. En canvi, Twitter és la que menys utilitzen els alumnes.






Xavi Cuadrado és professor d’Educació Física al nostre centre. És molt actiu a les xarxes socials.

Què n'opina de les xarxes socials?
Actualment és l'ina d´informació, comunicació i relació social més forta a nivell mundial

N’utilitza alguna? Quina?
Facebook, Twitter, Instagram.

Sap si en aquest institut, o en algun en els quals ha treballat, hi ha hagut casos de cyberbullying?
Sí. Els  grups de WhatsApp i Facebook on es passaven  fotos o comentaris d'algun company per riure-se'n al grup.

A quina edat creu que s’haurien de començar a fer servir les xarxes socials?
Als 14 està bé.

Què en pensa sobre la falsificació de l’edat per tal d’accedir a certes xarxes?
Malament. Qualsevol menor pot tenir obert un compte de Facebook, ja que no hi ha cap control d'edat. Els pares haurien de donar un consentiment firmat digital que demostrés que estan assabentats que el seu fill n’ha obert un.

Com creu que es podria regular amb més eficàcia?
Amb permisos paterns, comptes compartits obligatòriament amb pares, o bé que els arribés, als pares, una alerta al mòbil o per mail si un fill menor obre un compte a algun dispositiu.

En quin aspecte creu que milloren les relacions, gràcies a les xarxes socials?
En tots els aspectes: tens la possibilitat de conèixer, relacionar-te o mantenir contacte amb molta més gent de tots els àmbits i trobar amics, companys, familiars  que no has tornat a veure mai més i fer grups. També a nivell sentimental les xarxes i aplicacions han tingut molt èxit pe trobar parella.

Creu que les xarxes socials condicionen la vida de les persones? Ho nota d’alguna manera en els alumnes?
Molt. Dediquem moltes hores al dia a mirar informació, compartir fotos, fer comentaris, etc., que es pengen constantment a les xarxes. Som addictes a la informació instantània. Alguns tenen una gran addicció i no poden estar sense mirar el mòbil ni un minut a classe; no estan concentrats per culpa del mòbil i els grups de Waps i Facebook. És com xerrar  o passar-se els papers d'abans a classe.

Li són útils en la seva professió?
Sí, perquè estic a grups, portals, webs professionals per compartir informació i novetats actuals a nivell mundial de molts àmbits.

Raimon Casanovas, Tomeu Juanola i Adrian Seicean



Arad ens espera

Aquest 2016 l’Euroweek compleix 24 anys. Es tracta d'una trobada multicultural en què adolescents de diferents països europeus conviuran durant la setmana del 22 al 28 de setembre i s'estaran a les cases de les famílies amfitriones. El nostre institut ha seleccionat vuit candidats, estudiants de 3r d’ESO i batxillerat: Èric Calsina, Antonia Caporale, Paola Caporale, Raimon Casanovas, Ivan Castro, Cindy Gómez, Tomeu Juanola i Adrian Seicean. Aquests nois i noies es reuniran amb els alumnes de tot Europa a l’institut Colegiul National Moise Nicuaraç, on faran diverses activitats relacionades amb la cultura de cada país.
Aquest esdeveniment cada any canvia de país. El curs passat es va fer a Letònia i enguany la seu és Arad, a Romania. Arad és la capital del districte d’Arad, ubicat a la part més occidental de Romania, a la regió de Transilvània. És una ciutat de les dimensions de Girona, amb 172.827 habitants. Els principals llocs d’interès de la ciutat són la catedral ortodoxa romana de Sant Joan Baptista, la catedral catòlica i la ciutadella, entre altres.

Raimon Casanovas, Tomeu Juanola i Adrian Seicean 

David Cervera: “Tristament, el percentatge d’alumnes que fan vaga i assisteixen a les manifestacions és molt petit, potser del 10-15%”

David Cervera és el delegat de 2n de Batxillerat. En aquesta entrevista ens parla de la vaga que han fet recentment els alumnes de segon cicle d’ESO i de Batxillerat per protestar contra el decret llei 3 + 2.

David Cervera és el tercer començant per la dreta. Al seu costat, els alumnes de l'institut Òscar Porras, Marc Barceló (2n Batxillerat) i Pau Galiana (4t ESO)

Què en penses, ara que ja ets a punt d’entrar a la universitat, de la vaga 3+2?
Les vagues són la forma que tenim els estudiants de donar a conèixer de forma pública que no estem conformes amb alguna mesura presa des del govern i que ens afecta a nosaltres com a estudiants. La vaga del 3 + 2 es va fer com a mesura de protesta contra el decret de llei que porta el mateix nom. Aquest decret provoca que els graus universitaris, que son actualment de 4 anys (més un any de màster opcional) passin a ser de 3 anys (i 2 anys de màster opcional). Aquest és el sistema que està més generalitzat a Europa, i, en un principi seria més idoni; `però el problema principal està en què, mentre que a la resta d’Europa el preu de graus/màsters és més o menys el mateix, a Espanya el preu dels graus pot arribar a duplicar, triplicar o quadruplicar el preu d’un grau. La conclusió, doncs, és que si s’aplica aquest decret llei, molts estudiants no es podran permetre uns estudis complets perquè no seran capaços d’afrontar el pes econòmic que representen els 2 anys de màster. Per això fem vaga.

Hi va haver alguna manifestació a Figueres o a Girona? Hi vas assistir?
A Girona es va fer una manifestació. Sempre que es fa una assisteixo. Aquesta vaga però, vam decidir que degut a la nostra situació pels exàmens, el millor era prescindir de la vaga.

Quin percentatge d’alumnes que fan vaga assisteixen a les manifestacions?
Tristament, el percentatge d’alumnes que fan vaga i assisteixen a les manifestacions és molt petit, potser del 10-15%. Falta una mica més de conscienciació per part dels que fan vaga. Perquè la vaga no és per estar a casa, sinó per a protestar i alçar la nostra veu, com ja he dit.

Els teus companys estan en contra del 3+2? N’heu parlat a classe? Heu fet algun debat?
La veritat és que sempre que he parlat d’això a classe els companys em donen suport i no hi ha molta discrepància. I no, no hem pogut fer cap debat.

Quants alumnes van fer vaga de la teva classe?
Segon de batxillerat és un any amb molta pressió a causa de que s’ha d’acabar tot el temari de cares a la selectivitat. Com que la vaga va coincidir en època d’exàmens, ens vam veure obligats a no fer la vaga, lamentablement. Però sempre que s’ha fet vaga quasi el 100% dels alumnes estan conforme amb la vaga i la fan.

T'agrada ser delegat? Per què?
Sí, la veritat és que és una tasca que em motiva. M’agrada intentar aconseguir el millor pels altres i intentar tenir a la classe el màxim de satisfeta possible. 

Com a delegat, quina feina fas?
La veritat és que la feina no és que estigui molt pautada, depèn de la situació. Per a entendre’ns, el delegat seria la persona a la que l’alumne ha d’acudir si creu que hi ha un problema a la classe o alguna cosa que es podria fer millor. La meva feina és intentar ser la veu de la classe: recopilar la opinió dels alumnes per tal de prendre decisions en nom del grup (a vegades mitjançant el vot). D’accions concretes, aquest any he fet diverses: he aconseguit tenir la sala de reunions per als alumnes de segon durant les hores del pati (tot i que normalment sempre era així), i, molt important, vaig aconseguir posposar l’entrega del treball de recerca dues setmanes per tal que tinguéssim més temps per a poder-lo repassar.

És el primer any que ets delegat?
No, he sigut delegat durant aquest any i a primer de batxillerat també.

Com va ser que vas decidir presentar-te per ser delegat?
Perquè com que ja vaig ser-ho l’any passat, i l’experiència va ser bona, tenia ganes de repetir-ho. Normalment mai callo i sempre m’agrada fer la meva, així que, per tant, vaig decidir ser delegat.  

Aquesta vaga ha sigut la primera que ha viscut o n'hi ha hagut d’altres?
No, porto fent vagues des de fa aproximadament 3 anys. Normalment es solen fer dues o tres vagues per curs.

Ens han dit que pertanys al Sindicat d’Estudiants. Per què et sembla important formar-ne part?
Penso que és important formar part del SEPC perquè és l’eina que tenim els estudiants per donar a conèixer la nostra opinió, i, sobretot, per a demostrar que els estudiants també tenim dret a decidir en allò que ens afecta. Perquè l’educació en aquest país sempre s’ha legislat en funció del govern que hi ha present, i creiem que això no és productiu. Per a arribar a prendre decisions en l’educació, s’ha d’arribar al consens entre professorat, alumnes i pares. També és una bona eina per tal que els estudiants comencin a despertar el sentit crític i vegin que també són capaços de poder canviar les coses si no les veuen bé.

Alba Méndez i Nicole Ramírez


Núria Tuset, cap d'estudis: "És una feina que et va desgastant perquè a vegades t’has d’enfrontar amb les famílies"

Núria Tuset és professora de socials i a la vegada cap d’estudis. L’entrevistem per saber una mica més sobre tot el que implica el seu càrrec.
  
Quants anys portes fent de cap d’estudis? T’agrada aquesta feina? Per què?
Porto uns set anys. Sí que m’agrada fer-ne, però no és massa agradable la part dels expedients disciplinaris i de les expulsions. A vegades t’has de enfrontar amb alumnes i també amb les famílies.

La trobes difícil, aquesta feina? Tens pensat deixar-la?
No, no la trobo difícil. Diguéssim que la vaig aprendre a fer. De moment no tinc pensat deixar-la, perquè hem començat un projecte de quatre anys, però és veritat que és una feina que et va desgastant perquè a vegades t’has d’enfrontar amb les famílies.

Vas escollir tu el càrrec o et va tocar?
Em van donar l’opció del càrrec. Recordo que vaig tornar de la baixa de maternitat, i en Miquel Turró em va proposar ser cap d’estudis. Li vaig dir que primer ho havia de parlar amb la família. Ell em va explicar com funcionava, però només em va explicar la part bona. Vaig acceptar i així vaig començar.

Canviaries de càrrec dins l’equip directiu?
No. Cada càrrec té la seva dificultat, i pel meu caràcter ja m’agrada fer aquesta feina. I ara que ja he après, bé o malament, a fer-la, no la vull deixar. En tot cas, si la deixés seria perquè pesa més la vocació de professora, la tasca docent. Aprendre a exercir un altre càrrec seria massa feixuc.

Més o menys en un any d’institut, quantes expulsions has cursat?
N'hi ha moltes, però sempre són molt repetitives. D'expulsions, n'hi pot haver unes vint cada trimestre. Després hi ha els expedients disciplinaris, que es repeteixen moltíssim. Pots tenir deu o cinc expedients del mateix alumne.   

Alguna vegada has arribat a no expulsar cap alumne durant un període de temps llarg?
Durant un període de temps llarg no, però perfectament poden passar dues setmanes, perquè la comissió de disciplina es reuneix cada setmana. També pot ser un càstig de dijous a la tarda.

Hi ha alguna anècdota que puguis explicar sobre aquest tema?
Recordo que fa molt de temps, quan teníem tardes, la situació era molt més complicada. Hi havia un nen d’origen gitano que em duia molts problemes. Va venir la seva mare, i no va acceptar l'expulsió. I això que era un alumne que tenia una conducta fora de lloc. La mare la va justificar. A més a més, com que venia de Santa Llogaia i s’havia de quedar al menjador, el noi va portar un llistat a escrit a mà de tot el que no podia menjar i el que podia menjar. I el que podia menjar eren macarrons, pizza, patates... I les coses a les quals era intolerant eren verdures, peix...

Has arribat a enfadar-te realment amb algun professor o alumne? Per què ho has fet?
No, amb professors no; sempre trobem una solució. Alguna vegada m'ha molestat quan s’ha produït una expulsió i el tutor, potser perquè ha tingut un mal dia o no ha tingut temps, no ha trucat a la família, i arribes en aquella classe pensant que l'alumne no hi és i te'l trobes. Amb alguns alumnes sí que m'hi he enfadat, si he vist que durant el curs la conducta s'anava repetint. A vegades hem de fer mediació per arreglar el problema.

Qui participa a les reunions de la comissió de disciplina?
Antigament hi participava l'educadora social la Belén, però fa dos anys que ja no hi és. Aquest any hi som jo, que la presideixo, i les coordinadores de cada nivell: a 1r ESO, la Teia Roca; a 2n ESO, la Maria Martínez; a 3r ESO, la Sílvia Sala i a 4t ESO, la Montse Guerra. Normalment ens reunim sempre a penúltima hora (cinquena hora) del dimarts, fan una petita reunió.

Ens podries explicar com funciona això dels partes? Qui va tenir la idea?
Quan fa que existeix?
Això dels partes, o fulls d'incidència, quan jo vaig arribar ja existien. Abans de ser cap d’estudis, ho era una professora de matemàtiques que es deia Montse Dabau. Els partes són una forma de càstig per als alumnes, pel comportament que tenen dins de l'institut.

Amb els anys que fa que ets professora, la quantitat d’expulsions ha variat gaire?
No massa, de fet ha disminuït. Quan hi havia servei de tarda hi havia més conflictes, perquè els alumnes estaven més cansats.

Com està organitzat el sistema del Ksameu quan un alumne està expulsat?
Això està molt bé, perquè és un recurs que no ha existit sempre. Quan jo vaig començar de cap d’estudis hi havia una expulsió de llarga durada (llarg vol dir més de tres dies). Si l’alumne té ganes d’anar al Ksameu, allà l’ajuden a fer tots els deures. El primer dia hi has d’anar amb un familiar més gran, perquè no et deixes entrar sol.

Alba Méndez i Nicole Ramírez