dilluns, 1 de juny de 2015

Anna Teixidor: "Els periodistes hem de tenir un compromís social"

Anna Teixidor Colomer (Figueres, 1978) va estudiar la carrera d’Humanitats i Periodisme a la Universitat Pompeu Fabra i és doctora en Comunicació Social. Va començar amb el periodisme local a Televisió de Figueres i, després de col·laborar amb diversos mitjans (Antena 3, Cadena Ser, El Triangle, Revista de Girona, Diari de GironaHora Nova Empordà), treballa actualment als Serveis Informatius de TV3, en la secció de Societat. S’ha especialitzat en temes d’immigració i és coautora de diversos reportatges i documentals: “Salt, assaig de convivència”, “Ivie Okundaye, una dona de carretera”, “A la recerca del paradís”, “Somnis atrapats” i “Els últims dies de Tom Sharpe a la Costa Brava”, entre d'altres.
En el vessant acadèmic, és autora de diversos articles i capítols de llibre. Ha publicat també dos llibres de temàtica històrica: Amb la República al cap i Catalunya al cor. Empordà Federal (1911-1938) i Josep Puig Pujades. Líder del republicanisme empordanès.


Em sorprèn el canvi de rumb que ha fet en el seu àmbit professional: passar de fer de presentadora a directora/ productora de documentals. Per què aquest canvi?   
No crec que sigui cap canvi de direcció, sinó una evolució. Quan tenia setze anys, vaig sentir la inquietud de conèixer a curta distància el periodisme. Per això vaig començar a col·laborar a Televisió de Figueres. La televisió local tenia pocs recursos i tots havíem de saber fer tots els papers de l’auca. Va ser una experiència necessària en la qual vaig aprendre que la feina en equip és imprescindible perquè pugui tirar endavant un projecte.

Ha estudiat dues carreres totalment diferents: periodisme i humanitats. Per què va decidir estudiar aquestes dues carreres?
Potser més que diferents són complementàries. Humanitats és una carrera interdisciplinar que et dóna una cultura àmplia en història, literatura, filosofia i història de l’art. Una bona base per enfrontar-se a una tasca com la del periodista, que cada vegada ha de saber més de tot i exigeix tenir coneixements i recursos de tot tipus.

Tinc entès que és professora d’Institut, però va demanar una excedència. Té previst tornar a impartir classes?
En alguns moments vaig pensar que no em podria dedicar professionalment al periodisme. Moltes vegades és una feina absorbent, mal pagada i sense horaris. Per això vaig decidir presentar-me a oposicions al Departament d’Ensenyament com a professora de Geografia i Història. Afortunadament, vaig aconseguir una plaça, però quan vaig veure que em podria dedicar totalment al periodisme, amb recursos i un sou digne a final de mes, vaig optar per agafar una excedència de la docència. La vida dóna moltes voltes. Per tant, encara no sé si mai hi hauré de tornar.

Com valora la seva trajectòria des que va començar a Televisió de Figueres fins avui, que treballa a TV3?
Ha estat una evolució; l'esforç de molts anys, però també una bona dosi de sort, d’oportunitats i perseverança. Ara tinc la possibilitat de treballar amb temes més complexos i, cosa molt important, tinc recursos per fer-ho.

Per què la majoria dels documentals són de temàtica cultural, de religió?
Més que de cultura o religió, diria que es tracta de documentals socials, i específicament d’immigració, excepte en el cas estrictament cultural de “Els últims dies de Tom Sharpe”, encara que Sharpe també va ser un immigrant. Crec que els periodistes hem de tenir un compromís social, hem d’intentar visibilitzar històries anònimes que d’altra manera quedarien desapercebudes i donar veu a testimonis que no existirien. És una obligació i una responsabilitat com a periodistes, a més d’un servei públic.


Molts dels articles que ha publicat com a historiadora tracten sobre la història de Figueres, especialment durant la Segona República.
En l’àmbit acadèmic, m’he especialitzat en història del republicanisme empordanès del primer terç del segle XX, i el principal àmbit d’estudi ha estat la figura del figuerenc Josep Puig Pujades i, per extensió, aquest moviment a la comarca.

Actualment, quins projectes de futur té?
Estic treballant en una sèrie de reportatges sobre el tràfic de menors. Unes històries brutals de nens i adolescents que entren a l’Estat espanyol amb pastera i que són instrumentalitzats per les xarxes criminals. També estic escrivint un llibre sobre la situació del gihadisme a Catalunya.

En el documental “A la recerca del paradís” em sorprèn el cas de la noia que es crea un perfil de Facebook com a únic mitja de comunicació per parlar amb el seu germà. 
La major part de familiars i amics de combatents i dones que han viatjat a Síria i a l’Iraq es comuniquen a través de les xarxes socials i el telèfon. És la manera més fàcil de seguir dia a dia la seva vida al front o a la rereguarda, amb imatges gràfiques, gravacions audiovisuals i missatges.

Marta Gallego (2n BAT)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada