dimarts, 15 de març del 2016

Italiani per un po'

Catorze alumnes de primer de batxillerat, juntament amb les professores Glòria López i Rosa Rodríguez, van realitzar un intercanvi cultural amb estudiants de l’escola d’idiomes de Grosseto, a Itàlia, entre els dies 16 i 22 de febrer.

Dimarts, arribada
El dimarts dia 16, els estudiants es van reunir amb les professores a l'entrada de l'institut per començar el viatge en cotxe (cotxes conduïts/proporcionats per pares) cap a l'aeroport de Girona. Aquesta part del viatge va ser molt tranquil·la. Els problemes van començar a l'aeroport quan, per una errada de lectura dels bitllets, els alumnes i les professores gairebé es queden a Catalunya: van decidir facturar mitja hora abans les maletes, que era quan s'havia d'embarcar. Per sort, vam aconseguir entrar, havent de deixar algun xampú/desodorant pel camí. 
Després d'aquella experiència, el camí va ser bufar i fer ampolles: arribar, agafar les maletes, una estona en tren i en un tres i no res van arribar a Grosseto. A la mateixa estació ja hi havia els italians esperant els alumnes i és clar, tal ocasió era mereixedora de foto. Ja una mica baldats tots, era moment d'anar a les respectives cases, obrir les maletes i descansar.

Dimecres, Siena
El dimecres vam realitzar una excursió a Siena, una ciutat històrica per les seves batalles amb Florència i la gran quantitat d'art que té. Vam visitar el museu més important de la ciutat, el qual exposa majoritàriament quadres sobre l'època d'esplendor d'aquesta ciutat, i la plaça del centre. Al migdia cadascú va dinar on va voler i després, a la tarda, vam voltar una mica per Siena fins que va tornar l'autobús.

Dijous, Grosseto
El dijous va ser també dia d'excursió, però aquesta vegada més a prop: Grosseto. Amb l'excel·lent guia de l'Eduardo Petrangeli, Carlo Parietti, Eduardo Daddo i Ilaria Berardini, vam poder descobrir molts racons fantàstics d'aquesta preciosa ciutat. En acabar l'excursió, vam voltar una mica pel mercat i després vam tornar amb els nostres amics italians.



Divendres, Roma
Divendres va ser el dia més interessant pel que fa a excursions: vam anar a la capital, a Roma. El viatge en autobús es va fer bastant llarg (dos hores i mitja, més o menys) però l'espera va valer la pena. Per començar, vam observar la majestuosa immensitat del colosseu de Roma. Caminant una mica més lluny, vam arribar al Museu Capitolí, on ens vam separar en dos grups. Allí hi havia el museu més antic del món i algunes de les obres d'art (sobretot escultures) més antigues de totes. Sens cap dubte, va ser una experiència que cap de nosaltres oblidarem; en el meu cas, per les increïbles vistes que hi havia de la plaça central de l'Imperi Romà.
Després vam anar a la Fontana de Trevi i ens vam separar per dinar. Quan ens vam tornar a reunir, vam visitar el Panteó i, alguns, la ciutat del Vaticà.




Dissabte, classe
El dissabte, que per a nosaltres és un dia de descans, per a ells és un dia de classe. Nosaltres vam començar amb l'assignatura d'italià i després vam fer anglès, història i una altra classe d'italià. L’institut era un edifici d’estil antic i amb quatre plantes. Només vam estar a dues aules. La primera era una sala d’actes molt àmplia, amb grans finestres i un grapat de cadires amb un petit «reposallibres» incorporat. Allí vam fer una classe d’història on bàsicament vam parlar nosaltres i, després, una classe de castellà on vam aprendre alguns «falsos amics» de l’italià (paraules iguals o molt similars que tenen significats diferents). També vam fer una classe d’anglès i una d’italià en una espècie de «laboratori d’idiomes» (en diuen així) que tenia pinta de tenir uns quants anys pel simple motiu que, en un format de taules allargades, hi havia, per a cada dues persones, un petit panell de control on fins i tot s’hi podien escoltar cassets. 



Diumenge, dia lliure (platja/Florència)
El diumenge vam tenir el dia lliure; la gran majoria el vam aprofitar per anar a Castiglione del Lago, un poble costaner molt a prop de Grosseto. Bàsicament vam passar una estona a la platja, vam fer un parell de volts pel poble i cap a la tarda vam pujar a veure com es feia fosc des de les runes d'una antiga fortificació al cim d'un turó.

Dilluns, tornada
Finalment, el dilluns va ser el dia més trist de tots: era l'últim dia...
Vam haver d'aixecar-nos més aviat en haver quedat a l'estació a les 07:45. Bàsicament vam fer el mateix camí que havíem fet d'anada, però en sentit contrari i amb una petita pausa per visitar la torre de Pisa.



Pablo Loro (1r BAT)

Un passeig per Gerunda

El passat dia 10 de març, tots els alumnes de 4t d'ESO de llatí de les comarques gironines vam assistir a la sisena trobada, que enguany es feia a Girona.
Aquesta trobada consistia a fer un recorregut per la Girona romana i a participar tot seguit en un concurs per veure quin institut dominava més la cultura llatina, la llengua llatina, la mitologia... El meu grup, format amb dos companys més, vam quedar en quarta posició de 40 grups que hi concursaven. Va ser tot un orgull deixar l'INS Monturiol en quarta posició.
El meu “guia” va ser en Carles Pellejero, que, a part d'explicar-nos la Girona romana, també ens explicava curiositats que vèiem tot caminant per la ciutat. El que més em va cridar l'atenció va ser que Girona havia estat una ciutat molt cosmopolita, ja que hi van conviure moltes cultures: la jueva, la musulmana, la cristiana...
El que més em va agradar va ser l'església de Sant Feliu amb els seus vuit sarcòfags. El millor va ser el rapte de Prosèrpina. Però també em va cridar molt l'atenció el call jueu, sobretot els seus carrers estrets, foscos, lúgubres. Finalment vam fer una visita al Museu dels jueus, on vam veure objectes propis de la religió hebrea com ara la mezuzà, el canelobre amb els set braços representant les tribus d'Israel, l'estrella de David i un petit santuari al seu déu, Jahvé.
Al final de la trobada tots ens vam reunir en una plaça, vam cantar en llatí i vam menjar un menú romà elaborat amb pomes, dàtils, pà, ametlles...

Enric Santacatalina (4t ESO)

diumenge, 13 de març del 2016

Tastets d'universitat

Entre dilluns i dimecrs de la setmana passada, un grup d'alumnes de 1r de Batxillerat vam anar a visitar la Universitat de Girona per fer tastets de diferents carreres que ens ajudarien a decidir sobre el nostre futur. Aquesta experiència va durar tres dies i es va poder dur a terme gràcies al programa Studia. Aquest programa permetia que hi participessin els alumnes amb una nota mitjana de 6 o superior a l'etapa de l'ESO. L'última decisió, en qualsevol cas, era nostra: érem lliures de participar-hi o no. 
Els alumnes vam haver d'escollir dues Facultats. Jo em vaig decantar per Dret i Psicologia. El primer dia vam tenir un horari suau: ens van fer una petita introducció, a cadascú sobre la seva respectiva facultat (en el meu cas, Dret), i després ens van fer una visita guiada a la facultat i al campus.
El segon dia ja va ser un dia de classes. A la Facultat de Dret vam tenir classe de dret processal, la matèria que ensenya el procediment amb el qual s'ha de dur a terme un judici o procés. Aquesta matèria consistia en dues parts: primer les classes teòriques, que van ser tres hores amb descansos de cinc minuts; després, una classe pràctica d'una hora que consistia a presentar un judici i intentar resoldre'l. 
El tercer dia, com que jo havia escollit psicologia, vaig anar a la Facultat d'Educació i Psicologia. En aquesta facultat no vam fer classes teòriques, sinó només presentacions i debat, perquè era l'etapa dels seminaris i les presentacions.
Aquesta experiència em va semblar molt important per decidir què volem estudiar en el futur. Vaig gaudir-ne molt. A mi, de tota manera, no em va ajudar a escollir, perquè ja sabia que l'any vinent estudiaria Dret. 

Antonia Caporale (1r BAT)

dilluns, 7 de març del 2016

Fotos ben pensades

La Gemma Martínez, professora del departament de Socials, ha fet una activitat amb els alumnes de 1r de Batxillerat. Eñs alumnes havien de fer fotos relacionades amb les preguntes que ells mateixos havien proposat. Aquestes preguntes havien de tenir certa profunditat: preguntes sobre l'ésser humà, sobre algun concepte filosòfic treballat a classe...
Aquests treballs, anomenats filo-fotos, es van fer com a deures de Nadal i han estat penjats al passadís del pis de Batxillerat des del mes de gener fins la setmana passada. Els treballs estaven numerats i els professors han pogut votar el millor. La foto guanyadora ha estat la número 31.
La Gemma ens ha explicat que aquesta iniciativa prové d'un concurs que es convoca a Barcelona el mes de novembre. Ella no hi ha fet participar els alumnes perquè troba que és massa aviat perquè els alumnes es facin bones preguntes.  

Lamiae Drissi i Nicole Ramírez

dijous, 3 de març del 2016

Taller de cartografia a la UdG

El passat divendres 26 de febrer, els alumnes de 3r ESO vam anar a la Facultat de Lletres de la UdG, acompanyats pels professors de socials: Carles Pellejero i Fernando Aísa. Vam sortir de l’institut i, un cop vam ser a la parada de busos de Girona, vam anar caminant cap a la facultat. 
Quan hi vam ser, ens van dur a una classe molt gran i allà ens van explicar el que faríem durant el dia. També ens van explicar com treballaven a la facultat de Geografia. 
Una vegada acabada la xerrada, ens van dividir en tres grups: les tres classes que érem, A, B i C. Hi havia tres tallers. Un grup anava a mirar i observar els mapes de l’Alt Empordà, i, una vegada havien observat els mapes, havien de fer un petit joc: es tractava de seguir unes petites pistes per arribar a un lloc que era GABON. L’altre taller era el del drom. Se'ns explicava una mica com s’utilitzava un drom i el que podíem veure des d'un avió, a vol d'ocell.
Quan la noia va acabar de fer la xerrada, vam sortir al claustre i ens van ensenyar com funcionava un drom de joguina. La noia va explicar que un drom costava uns 12.000 euros i que havies de treure't el carnet de pilot. I que a la universitat n'havien comprat uns quants.
L’últim taller era el d'informàtica. Vam agafar els diferents ordinadors que hi havia a l'aula, vam fer cartografia en un programa i ens van explicar diferents tipus de mapes. I vam veure una foto feta des d'un satèl·lit.  Vam poder veure les nostre cases, amb una imatge molt nítida.
Una vegada vam acabar els tallers, tots vam anar una altra vegada a la classe gran. Un informàtic ens va parlar de les xarxes socials.També ens van explicar que havien fet diverses aplicacions sobre els diferents restaurants de l'Alt Empordà.
Una vegada va acabar la seva exposició, ens van agrair l'assistència i ens va desitjar que anés bé el curs. 

Alba Méndez

Sergi Grau: "La vida al CAR de Sant Cugat és una mica estressant"

Sergi Grau, figuerenc de 14 anys, és jugador de tennis taula d'alt nivell. Resideix i estudia al Centre d'Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat. El 21 de febrer es va proclamar, a Valladolid, campió d'Espanya en categoria infantil.






























Com vas decidir dedicar-te al tennis taula?
El meu germà es va apuntar a fer tennis taula a l'escola i al cap d'un any ja va anar al CTT Tramuntana. Jo sempre l'acompanyava als partits i al final m'hi vaig enganxar jo també.

Quin va ser el primer club en què vas jugar?
Des que vaig començar sempre he jugat a Figueres, al Tramuntana.

Quin va ser el primer premi que vas guanyar?
No ho recordo gaire bé, però diria que va ser el torneig de Fires de Figueres, que va ser el primer campionat que feia i vaig guanyar en la meva categoria.

Actualment de què ets campió?
La setmana passada vaig quedar campió d'Espanya infantil; es podria dir que és el títol més important que he aconseguit fins ara. A més a més, he sigut campió de Catalunya diverses vegades i de Girona a nivell absolut (de totes les edats).

Quants tops has guanyat?
En el tennis taula cada any es juguen molts tops, que són torneigs on juguen els 8 o 10 millors jugadors d'una categoria i s'enfronten tots contra tots. L'any passat vaig guanyar el Top Català sub 18 i sub 15. A més a més, de més petit vaig guanyar el sub 13 i el sub 11.

Jugues contra els de la teva edat o més grans?
A nivell internacional i en els campionats més importants estatals, jugo amb gent de la meva edat, però cada cap de setmana es juga lliga per equips. Aquest any estem jugant a Primera Nacional, la tercera lliga espanyola, i hi ha gent de totes les edats. De fet, sóc el més jove de la categoria.

Com és la teva vida al CAR de Sant Cugat?
És una mica estressant, però tot és acostumar-s'hi. No tinc gaire temps lliure entre setmana. El meu horari és gairebé sempre el mateix. De 8.20 a 10.50 vaig a classe (fem tres hores de 50 minuts); després entrenem, des de les 11 fins a les 2, i anem a dinar quan acabem l'entrenament. Descansem l'estona que puguem i a les 15.15 tornem a anar a l'institut, fins a les 17.45. A les 6 tornem a anar a entrenar, fins a les 20.15, i després més o menys tenim temps lliure, però hem de sopar i moltes vegades estudiar o aprofitar per avançar feina de classe, ja que faltem molt.

Coneixes algun noi/a que estigui en l’elit del seu esport?
Sí, al CAR hi ha molts esportistes que estan en l'elit, encara que personalment en conec pocs.

Per exemple?
En Joel González, de taekwondo, en Maverick Viñales, de moto GP, o en Pablo Carreño, company de dobles de Rafael Nadal, de tennis.

Amb quants anys vas començar a jugar a tennis taula?
Amb 8 anys.

T’és difícil, compaginar els estudis amb el tennis taula?
És difícil, perquè en dedicar-me tant al tennis taula em queda molt poc temps per als estudis. Falto molt a classe i a vegades costa seguir el ritme normal. Però tenim la sort que no estem en un centre normal, i tots els professors ens posen facilitats (canvien exàmens, no posen gaires deures...)

Ets conegut a nivell internacional o nacional?
A nivell nacional tothom que juga a tennis taula em coneix, i a nivell internacional ara la gent em comença a conèixer perquè estic anant a molts campionats amb la selecció espanyola i ja començo a guanyar gent bastant bona. Aquest any he fet un salt al rànquing mundial. L'any passat era el 220 del món i ara ja sóc el 47.

Quina ha estat, per a tu, la victòria més difícil?
La victòria més difícil, la recordo molt i molt bé. Va ser fa 4 o 5 anys al campionat d'Espanya. Estava jugant les semifinals amb un andalús i perdia dos sets a zero bastant fàcil. Al final vaig aconseguir remuntar i classificar-me per a la final.

Quina ha sigut per a tu la victòria més important?
Va ser a Portugal fa quatre mesos. Vaig eliminar a semifinals el favorit del torneig, el número quatre del món.

Fins on esperes arribar, practicant el tennis taula?
De moment només penso en el present, encara que aquest any espero disputar el campionat d'Europa i del món i fer un bon paper. En el futur ja es veurà què passa.

Hi ha algun club, en especial, en el qual vulguis jugar?
No hi ha cap club en especial, encara que m'agradaria canviar d'aires properament.

Has jugat alguna vegada a tennis taula en parelles?
Sí, és clar. Els dobles són una modalitat que es juga molt sovint.

Èric Calsina i Ivan Castro