Sergi Grau: "La vida al CAR de Sant Cugat és una mica estressant"

Sergi Grau, figuerenc de 14 anys, és jugador de tennis taula d'alt nivell. Resideix i estudia al Centre d'Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat. El 21 de febrer es va proclamar, a Valladolid, campió d'Espanya en categoria infantil.

Com vas decidir dedicar-te al tennis taula?

El meu germà es va apuntar a fer tennis taula a l'escola i al cap d'un any ja va anar al CTT Tramuntana. Jo sempre l'acompanyava als partits i al final m'hi vaig enganxar jo també.

Quin va ser el primer club en què vas jugar?

Des que vaig començar sempre he jugat a Figueres, al Tramuntana.

Quin va ser el primer premi que vas guanyar?

No ho recordo gaire bé, però diria que va ser el torneig de Fires de Figueres, que va ser el primer campionat que feia i vaig guanyar en la meva categoria.

Actualment de què ets campió?

La setmana passada vaig quedar campió d'Espanya infantil; es podria dir que és el títol més important que he aconseguit fins ara. A més a més, he sigut campió de Catalunya diverses vegades i de Girona a nivell absolut (de totes les edats).

Quants tops has guanyat?

En el tennis taula cada any es juguen molts tops, que són torneigs on juguen els 8 o 10 millors jugadors d'una categoria i s'enfronten tots contra tots. L'any passat vaig guanyar el Top Català sub 18 i sub 15. A més a més, de més petit vaig guanyar el sub 13 i el sub 11.

Jugues contra els de la teva edat o més grans?

A nivell internacional i en els campionats més importants estatals, jugo amb gent de la meva edat, però cada cap de setmana es juga lliga per equips. Aquest any estem jugant a Primera Nacional, la tercera lliga espanyola, i hi ha gent de totes les edats. De fet, sóc el més jove de la categoria.

Com és la teva vida al CAR de Sant Cugat?

És una mica estressant, però tot és acostumar-s'hi. No tinc gaire temps lliure entre setmana. El meu horari és gairebé sempre el mateix. De 8.20 a 10.50 vaig a classe (fem tres hores de 50 minuts); després entrenem, des de les 11 fins a les 2, i anem a dinar quan acabem l'entrenament. Descansem l'estona que puguem i a les 15.15 tornem a anar a l'institut, fins a les 17.45. A les 6 tornem a anar a entrenar, fins a les 20.15, i després més o menys tenim temps lliure, però hem de sopar i moltes vegades estudiar o aprofitar per avançar feina de classe, ja que faltem molt.

Coneixes algun noi/a que estigui en l’elit del seu esport?

Sí, al CAR hi ha molts esportistes que estan en l'elit, encara que personalment en conec pocs.

Per exemple?

En Joel González, de taekwondo, en Maverick Viñales, de moto GP, o en Pablo Carreño, company de dobles de Rafael Nadal, de tennis.

Amb quants anys vas començar a jugar a tennis taula?

Amb 8 anys.

T’és difícil, compaginar els estudis amb el tennis taula?

És difícil, perquè en dedicar-me tant al tennis taula em queda molt poc temps per als estudis. Falto molt a classe i a vegades costa seguir el ritme normal. Però tenim la sort que no estem en un centre normal, i tots els professors ens posen facilitats (canvien exàmens, no posen gaires deures...)

Ets conegut a nivell internacional o nacional?

A nivell nacional tothom que juga a tennis taula em coneix, i a nivell internacional ara la gent em comença a conèixer perquè estic anant a molts campionats amb la selecció espanyola i ja començo a guanyar gent bastant bona. Aquest any he fet un salt al rànquing mundial. L'any passat era el 220 del món i ara ja sóc el 47.

Quina ha estat, per a tu, la victòria més difícil?

La victòria més difícil, la recordo molt i molt bé. Va ser fa 4 o 5 anys al campionat d'Espanya. Estava jugant les semifinals amb un andalús i perdia dos sets a zero bastant fàcil. Al final vaig aconseguir remuntar i classificar-me per a la final.

Quina ha sigut per a tu la victòria més important?

Va ser a Portugal fa quatre mesos. Vaig eliminar a semifinals el favorit del torneig, el número quatre del món.

Fins on esperes arribar, practicant el tennis taula?

De moment només penso en el present, encara que aquest any espero disputar el campionat d'Europa i del món i fer un bon paper. En el futur ja es veurà què passa.

Hi ha algun club, en especial, en el qual vulguis jugar?

No hi ha cap club en especial, encara que m'agradaria canviar d'aires properament.

Has jugat alguna vegada a tennis taula en parelles?

Sí, és clar. Els dobles són una modalitat que es juga molt sovint.

Èric Calsina i Ivan Castro