La Hayat Bouchikh i l'Alba Romero, estudiants de 2n de Batxillerat, van culminar de la millor manera possible un any de feina intensa amb els respectius treballs de recerca: un 10 del treball, un 10 del seguiment dels tutors i un 10 de l'exposició oral. En aquest text la Hayat, autora del treball Intervencions paisatgístiques al Castell de Sant Ferran de Figueres, explica la seva experiència.
Des d'un bon principi, em vaig prendre el treball de recerca com una oportunitat amb la qual poder plasmar i desenvolupar les meves idees i capacitats. Així doncs, després de tenir aquest propòsit assumit i d'escollir un tema que m'apassionés, vaig iniciar amb deler el meu treball de recerca.
Pel que fa a la l'elaboració del treball escrit, val a dir que la confecció de les primeres pàgines va ser una de les etapes més dures. Estava perduda i alhora emocionada. Necessitava ordenar les meves idees i organitzar-me, així que em vaig fer un munt d'esquemes i índexs provisionals que anava modificant i rectificant a mesura que el treball avançava. Però no n'hi havia prou, a organitzar les idees; hi havia un altre factor a tenir en compte: el temps. La data d'entrega ja estava fixada, així que també em calia organitzar el temps restant.
Sens dubte, la realització del treball va ser una experiència captivadora i agradable, amb la qual no només vaig tenir l'oportunitat de contactar amb professionals d'àmbits diversos (arquitectura, història i ciències naturals), sinó que també em va permetre introduir-me en el món de l'arquitectura, un àmbit al qual m'agradaria dedicar-me professionalment.
No obstant això, també cal dir que no ha estat una feina fàcil. He hagut de superar molts entrebancs i m'he hagut d'equivocar nombroses vegades per arribar a un resultat òptim. Les preocupacions i els nervis em feien passar molts mals moments, però el suport de la tutora, de la família i dels amics va ser de gran ajuda.
Finalment, el treball escrit es va acabar a temps gràcies a contínues dosis de voluntat, organització i esforç. El dia que vaig anar a entregar el meu treball a secretaria, vaig sentir que em treia un pes de sobre enorme, i alhora vaig experimentar una gran felicitat. Em mostrava molt segura de mi mateixa i estava convençuda que havia fet una bona feina.
Però el procés encara no s'havia acabat. Encara faltava exposar el treball en una presentació oral. Aquest era un moment clau, ja que una mala jugada dels nervis podia destrossar tota la feina i l'esforç dipositat en el treball escrit. El dia de la presentació em vaig armar de seguretat i em faig mostrar força serena. Havia dedicat molt de temps al treball escrit, cosa que va produir en mi un domini del tema i una gran agilitat a l'hora d'exposar-lo. A la fi, després de tants esforços sento una ingent satisfacció que em deixa amb una experiència única i molt gratificant.
Pel que fa a la l'elaboració del treball escrit, val a dir que la confecció de les primeres pàgines va ser una de les etapes més dures. Estava perduda i alhora emocionada. Necessitava ordenar les meves idees i organitzar-me, així que em vaig fer un munt d'esquemes i índexs provisionals que anava modificant i rectificant a mesura que el treball avançava. Però no n'hi havia prou, a organitzar les idees; hi havia un altre factor a tenir en compte: el temps. La data d'entrega ja estava fixada, així que també em calia organitzar el temps restant.
Sens dubte, la realització del treball va ser una experiència captivadora i agradable, amb la qual no només vaig tenir l'oportunitat de contactar amb professionals d'àmbits diversos (arquitectura, història i ciències naturals), sinó que també em va permetre introduir-me en el món de l'arquitectura, un àmbit al qual m'agradaria dedicar-me professionalment.
No obstant això, també cal dir que no ha estat una feina fàcil. He hagut de superar molts entrebancs i m'he hagut d'equivocar nombroses vegades per arribar a un resultat òptim. Les preocupacions i els nervis em feien passar molts mals moments, però el suport de la tutora, de la família i dels amics va ser de gran ajuda.
Finalment, el treball escrit es va acabar a temps gràcies a contínues dosis de voluntat, organització i esforç. El dia que vaig anar a entregar el meu treball a secretaria, vaig sentir que em treia un pes de sobre enorme, i alhora vaig experimentar una gran felicitat. Em mostrava molt segura de mi mateixa i estava convençuda que havia fet una bona feina.
Però el procés encara no s'havia acabat. Encara faltava exposar el treball en una presentació oral. Aquest era un moment clau, ja que una mala jugada dels nervis podia destrossar tota la feina i l'esforç dipositat en el treball escrit. El dia de la presentació em vaig armar de seguretat i em faig mostrar força serena. Havia dedicat molt de temps al treball escrit, cosa que va produir en mi un domini del tema i una gran agilitat a l'hora d'exposar-lo. A la fi, després de tants esforços sento una ingent satisfacció que em deixa amb una experiència única i molt gratificant.
Hayat Bouchikh (2n BAT A)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada