Núria Picas: "Quan tenia 10 anys ja anava a escalar a Montserrat"

Núria Picas ha participat a la tretzena edició de la Mostra Muntanya i Aventura de Figueres (lamostra.cat), on va oferir, el divendres 14 de novembre, una sessió per a instituts. Nascuda a Manresa el 2 de novembre de 1976, la seva vida sempre ha anat lligada a la natura i l’esport. El massís de Montserrat la va veure néixer i créixer com a esportista, i és aquí on va descobrir el món de la muntanya, passió que li van saber transmetre els seus pares des de ben petita. Amant de l’escalada i de l’alpinisme, va patir un greu accident d’escalada a Montserrat, on va caure d’una alçada considerable i es va trencar l’os astràgal del peu esquerre. Els metges li van dir que no podria tornar a córrer, però, tot i aquests pronòstics, la Núria de mica en mica va tornar a començar a córrer. Al cap d'un temps va començar a córrer les ultratrails.

A quina edat et vas començar a dedicar seriosament a les curses de muntanya? I a l’escalada?

Quan tenia 22 anys va ser quan la selecció catalana es va fixar en mi, però em vaig lesionar. No vaig començar a córrer seriosament fins als 32. A l’escalada, m'hi he dedicat des de ben petita. Quan tenia 10 anys ja anava a escalar a Montserrat, i és un esport que he anat practicant sempre.

T’estimes més entrenar amb altra gent o bé sola?

Hi ha dies de tot. Bàsicament m’agrada més amb gent, però hi ha dies que es difícil quedar amb algú o vols anar al teu ritme i he de sortir sola. Però estic a gust de totes dues maneres.

Com és que et vas incorporar al cos de bombers al 2007?

Era una il·lusió que tenia de petita. Tinc molts amics que són bombers. És una bona feina, amb un bon horari, i bé, una cosa va lligada amb l’altra: has d’estar fort físicament per fer la teva feina, i estar fort també va bé per a les curses de muntanya. És una feina que sempre havia tingut al cap i vaig preparar-me bé per entrar-hi.

Quina importància té la motivació? Com l’entrenes?

De vegades és difícil. Per sort m’agrada molt córrer curses de muntanya. M'entreno i m'hi esforço dia a dia perquè sé que el que estic fent té sentit. Si un dia no tinc massa ganes de sortir a córrer, miro de trobar noves motivacions. 

Explica'm alguna anècdota de la muntanya, alguna situació complicada que vas poder solucionar.

El passat mes d’agost vaig córrer la Buff epic trail, una cursa de 100 quilòmetres, i em van caure a sobre dues tempestes de llamps i trons. En aquell moment va ser desesperant, perquè no és habitual i dius "ostres, aviam si em caurà a mi a sobre". Em vaig posar al costat d'una roca i em vaig abrigar com vaig poder, i res, vaig esperar que caiguessin l’aiguat i tots els llamps, i aleshores vaig sortir d’allà i vaig continuar. Va ser una situació desagradable.

 Sergi Oliveras