Josep Maria Bernils: un periodista amb molt d'ofici

Aquest matí els alumnes de l'optativa de revista han rebut la visita de Josep Maria Bernils, un reconegut periodista figuerenc. Bernils els ha explicat la seva trajectòria, que va començar fa més de 40 anys, quan era tot just un adolescent que avui faria 3r d'ESO, i ha transitat per la ràdio (Ràdio Popular), la televisió (director d'informatius de Televisió de Figueres) i, sobretot, la premsa escrita (Diari de Girona, L'Empordà, Hora Nova). Els alumnes han descobert com s'elaboraven els diaris dels anys setanta, amb unes eines ben diferents de les actuals, i han fet diverses preguntes sobre l'ofici que exerciten dues hores a la setmana.

El passat dilluns 14, a l'hora de l'optativa de revista, va visitar-nos un periodista professional amb una llarga trajectòria: Josep Maria Bernils. Bernils, que s'ha dedicat sobretot a la informació política d'àmbit comarcal, va començar la seva carrera el 1974 en una petita revista que no va anar més enllà dels quatre números. La seva activitat va començar a ser remunerada el 1979, quan encara no tenia els 20 anys; des de llavors, s'hi ha dedicat sempre. Va treballar, de molt jove, a Ràdio Popular. Després d’haver dirigit el setmanari Empordà, va passar a TV Figueres com a cap d’informatius, però aviat va veure que aquell no era el seu món i va decidir tornar a la premsa escrita. Es va incorporar al setmanari Hora Nova, engrescat pel projecte de convertir la publicació en un bisetmanari (2005-2011). Actualment és cap de comunicació del Consell Comarcal de l’Alt Empordà i del Consell Comarcal del Pla de l’Estany. 

Per fer la feina de periodista, segons Bernils, no cal tenir per força una carrera universitària. És, sobretot, un ofici. Bernils no va acabar els estudis universitaris de periodisme perquè, de fet, "tenia massa feina". 

Als anys 70, a Figueres, només hi havia dos o tres periodistes professionals. Els fotògrafs havien de revelar les fotos a la cambra fosca. Els redactors escrivien a màquina, i un linotipista passava els textos impresos amb la linotípia, que era la màquina que utilitzaven per imprimir els textos, fins i tot, a vegades, lletra per lletra.

El periodista figuerenc explica que, quan treballava al Diari de Girona, els textos que s'escrivien a última hora els havien de dur a Girona amb cotxe, ja que no els podien passar per internet, com es fa actualment.

Bernils va estar diverses vegades amb el pintor i escultor Salvador Dalí, i ens ha explicat que està especialment orgullós que Anna Maria Dalí li hagués concedit la seva última entrevista, ja que era una persona que no solia fer-ne. Gràcies a aquest text va guanyar el premi de periodisme Carles Rahola.

Un periodista, segons Bernils, té una responsabilitat molt gran amb la societat i no ha de trair-la mai.

Cindy Gómez