Aquest és el meu primer any a l’institut Narcís
Monturiol. No vaig tenir cap dubte a fer aquí el batxillerat perquè ja m’havien
dit que les classes eren reduïdes i hi havia bons professors i bon ambient. A
més, saber que podia anar una setmana al febrer a Itàlia d’intercanvi va acabar
de convèncer els meus pares.
Al novembre, quan ens van informar que els alumnes de
1r de batxillerat que anàvem a Italià teníem la possibilitat d’organitzar una
quina per a recaptar diners, em vaig sentir molt motivada i amb ganes de
participar-hi. Teníem poc temps i cap experiència, però tota la il·lusió del
món perquè la quina fos un èxit! A l’hora de tutoria els catorze alumnes que
participem a l’intercanvi ens vam repartir en grups i vam anar a totes les
aules del centre per tal d’informar de l’esdeveniment del 13 de desembre. Vam
demanar si podien portar aliments per als cistells de la quina (torrons,
galetes, bombos...) o bé, si els pares tenien empresa, algun val, com ara de
tractament de bellesa, dinars, classes de ball... Vam fer un esdeveniment
a Facebook i vam convidar tots els nostres amics i familiars.
Cada dia estàvem més nerviosos i impacients: volíem
que fos un gran dia i que es complissin tots els nostres objectius. La quina es
faria al gimnàs i amb la col·laboració de molts pares de l’AMPA i de les
professores que ens acompanyaran a Itàlia.
Aquell diumenge al matí vam fer els lots i vam preparar la sala (taules, cadires, escenari, bar, espai de joc per als nens petits...). Al cap de dues hores ja havíem transformat el gimnàs en una sala semblant a un local social de poble. Feia molt de goig. A la tarda vam portar tots una coca casolana per vendre-la al bar. A tres quarts de cinc va començar a entrar gent i ens vam adonar que amb les dues-centes places que havíem muntat fèiem curt! Amb molts de nervis, però entre rialles per la pressió del moment, vam anar a buscar taules i cadires a la biblioteca i al bar. Les vam haver de col·locar, un cop acabada la seva actuació, a l’espai on havien ballat els alumnes de l'acadèmia Art&Dance; això va ser a les cinc, hora d’inici de la quina. A la mitja part, alguns alumnes de primer d'ESO de l’institut van interpretar unes peces musicals i nosaltres, els de batxillerat, vam cantar una nadala. Un cop cantades les vuit quines es va sortejar un ipad mini.
https://mega.nz/#F!ZMFWxJbA!
Laura Suita (1r de Batxillerat)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada