Uns quinze anys ideals

La festa de quinze anys, també anomenada en ocasions Fiesta quinceañera, és un esdeveniment en el qual una noia és presentada a la societat. Aquesta festa pot tenir orientació religiosa, normalment catòlica, o laica. Aquesta festivitat és comuna a l'Amèrica Llatina. La paraula quinceañera fa referència a la protagonista, que fa 15 anys i es converteix en una dona.

Aquesta festa sol fer-se en un local de lloguer, i es convida a familiars i amics de la noia. La vestimenta ha de destacar: a la noia que fa anys normalment la vesteixen com una princesa, i els convidats, tant nois com noies, han de vestir de gala. Dins la festa, es fan dos balls diferents. El primer, i més important, és el vals, i el segon és lliure d'escollir, però ha de ser d'origen llatinoamericà.

Els menjars poden servir-se freds o calents i poden anar amb diferents varietats  d'amanides, bocates, canapès... Els convidats es poden servir ells mateixos. El plat principal de la nit haurà de tenir un tipus de carn i anar acompanyat per una guarnició: llom de porc, talls de carn i formatge, pastes amb salsa blanca o mixta, etc.

Les begudes poden ser alcohòliques, batuts de diferents colors o sucs naturals. Han de ser refrescants i dolces. No sempre es poden consumir begudes alcohòliques, ja que sol haver-hi molts menors d'edat. També hi ha barra lliure en el mateix local, però és un servei que cadascú ha de pagar amb els seus diners.

Claudia Salas Roca: "Em vaig sentir com una princesa"

Quant de temps fa que vas celebrar el teu quinzè aniversari?

El vaig celebrar l'any 1992.

On va ser?

A casa de la meva àvia, a Santa Cruz (Bolívia), perquè tenim un pati molt gran i allà es podia celebrar tranquil·lament. Hi cabien tots els convidats.

Com et vas sentir?

Els dies abans de la festa estava molt nerviosa perquè tot sortís bé. Un cop a la festa, estava més tranquil·la i m'ho vaig passar molt bé.

Com era el teu vestit?

Era com el de una princesa, de color blanc i amb un llaç al mig. Em vaig sentir com una princesa.

Què hi havia de menjar?

Hi havia un pastís enorme, que era de nata amb xocolata. A part d'això, hi havia una taula gran, on hi havia tota mena de menjars típics del país, i també begudes.

T'agradaria tornar a repetir aquesta experiència?

M'encantaria, i crec que les nenes d'aquí haurien de provar-ho. És molt bonic i això només passa una vegada a la vida.  

Nicole Ramírez: "Aquesta experiència només es pot viure una vegada a la vida"

Nicole Ramírez és d'origen dominicà i estudia 3r d'ESO a l'INS Monturiol. És la noia que ens ha respost aquestes preguntes referents als seus 15 anys.

Quant de temps fa que vas celebrar el teu quinzè aniversari?

Fa un any.

On va ser?

En un local d'origen brasiler, a Figueres.

Com et vas sentir?

Em vaig sentir molt bé, perque els 15 anys són unics i és molt especial per a les noies.

Com era el teu vestit?

Eren dos vestits. El primer era llarg i de color vermell i el segon vestit era curt i de color blanc, com el d'una princesa.

Què hi havia de menjar?

Era una varietat de menjar, com un pica-pica.

T'agradaria tornar a repetir aquesta experiència?
Sí, perquè només es pot viure una vegada a la vida. I per a les noies és molt important, perquè és quan es fa el canvi de noia a dona. 

Jhonathan Soliz i Wilher Barros