Al
llarg del curs escolar 2014-2015, s'ha dut a terme el projecte
"Regals de lectura". Aquest consisteix que un grup
d'adolescents del nostre centre vagin voluntàriament a llegir a dues escoles de la ciutat: el Salvador Dalí i l'Anicet de Pagès. Hi ha diversos grups, repartits al
llarg dels cicles del col·legi en qüestió. Cada parella
s'encarrega d'oferir material literari a l'aula que de bon
començament els va ser assignada.
Puc
dir que estic ben orgullosa d'haver format part d'aquesta unió
d'estudiants.
Partim
de la base que no tothom és capaç d'estar-se durant un temps
determinat amb complets desconeguts, i menys encara haver-los de
parlar. Ara fem memòria i recordem que són nens: per tant, a
vegades és difícil fer les coses de manera que a ells els agradi. Si parlar amb un conegut durant cinc minuts ja pot
aconseguir atabalar-nos, tinguem en compte com és el fet d'haver de
passar-te part d'alguna tarda sent l'entreteniment de les
criatures.
És
un xou en directe. No està de més preparar-te un parell de temes de
conversa per si encara queden amb ganes de més, en acabar de
llegir els textos i fer-los preguntes sobre les lectures. Un cop
acabat el nostre pla A, llegir, potser ni tan sols cal donar a conèixer el B
i el C, ja que possiblement siguin ells els que et van guiant a poc a
poc. Aquí és quan comença la ronda de preguntes. Principalment, et
fan saber les seves preocupacions sobre el fet que "tornarem a ser els
petits en un entorn de persones d'edat més avançada", el qual
tots hem patit; i a continuació et fan preguntes d'aquesta
temàtica. No en poden faltar d'altres més personals típiques de
l'edat, que, sent sincers, es fan per xafarderia.
De
mica en mica, acabes acostumant-te a veure'ls i a conversar amb ells.
No només a les sessions que et pertoquen, sinó fora del centre. No
deixen de ser nens, i, com és costum, saluden a tota mena de conegut
pel carrer. Sincerament, aquí pecàvem tots dos bàndols: tant ells com jo. Ells em cridaven des de la distància, i jo
els preguntava sobre la classe i altres temes.
La
meva experiència ha sigut molt gratificant. Encara recordo el primer
cop que vam anar-hi el meu company i jo. Estàvem neguitosos rere la
porta, a punt d'endinsar-nos a "vés a saber on". "Qui
em manarà a mi fer aquestes coses?", vaig pensar abans de picar
a la porta. No podia deixar de rumiar si els agradaria la nostra
manera de dur la tarda. Per sort nostra, sí.
Personalment,
penso que si ens hem d'estar veient durant aproximadament una hora,
millor estar-s'hi amb un somriure; per tant em limitava a fer
comentaris amb el meu humor característic. Em van sorprendre en
diverses ocasions: quan preguntàvem la seva opinió sobre un aspecte
de la lectura, ens contestaven coses molt interessants. Aquesta n'és
una altra: no ens agradava quedar-nos amb el típic "Us ha
agradat?". Segons nosaltres, aquesta pregunta es quedava massa
curta.
En conclusió, han sigut unes tardes meravelloses. Recomano fer-ho a tothom.
Sílvia Ayala (3r D)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada