En primer lloc vam veure dues noies que teatralitzaven un text autobiogràfic d'aquella època. Tot seguit va començar la xerrada de Revah, un jueu nascut a Grècia i deportat a Alemanya. Revah formava part del grup de jueus de Tessalònica que van ser obligats a marxar. Hi va néixer el 1934 i actualment viu a França. Té 80 anys. El seu pare tenia la nacionalitat espanyola. Venia de malviure, amb els seus pares i la seva germana de quatre anys, al camp de concentració nazi de Berger Belsen (Alemanya). Revah tenia nou anys quan va ocórrer tot això.
Després d'haver estat sis mesos a Bergen-Belsen i de passar-hi moltíssima gana i penúria, Isaac Revah va arribar finalment a Portbou. Revah diu que a Portbou va tornar a néixer el 13 de febrer de 1944. Assegura que deu la seva supervivència a la doble nacionalitat grecoespanyola i a la intervenció de Sebastián de Romero Radigales, cònsol general a Atenes el 1943, que va intercedir davant la diplomàcia alemanya per aconseguir el seu alliberament. Els nazis van matar la seva família materna. Revah parla espanyol, encara que hi afegeix l'accent francès, ja que viu a França des de finals dels anys quaranta.
Isaac Revah vol que la gent jove conegui aquestes vivències perquè no es tornin a repetir mai més.
Soumaya Zraidi i Omaima Ganga (4t B)
El passat 29 de gener, al Museu Memorial de l'Exili de la
Jonquera, es va convocar un acte en record de les víctimes de l'Holocaust. Hi
van assistir molts alumnes de diferents instituts, i fins i tot algun institut no hi va
poder anar per manca de places. De totes maneres, els alumnes que es van perdre l'interessant
acte van poder-lo presenciar de manera llunyana, però propera alhora: van
recórrer a la videoconferència.
Al principi de l'acte, alguns estudiants van realitzar una actuació teatral molt ben preparada, on s'introduïen en la pell d'algunes de les víctimes
i explicaven com es devien sentir, quins devien ser els seus
pensaments, les seves pors i preocupacions... Va ser una de les activitats de
l'acte que va fer gaudir tant els alumnes com els seus respectius professors.
Tot seguit, l'acte continuà amb la presència d'Isaac Revah, una de
les moltíssimes víctimes sotmeses als camps de concentració. Revah explicà els
fets terribles que per desgràcia va tocar-li viure alguns anys
de la seva vida: la gana que va passar, les penúries... Isaac Revah no pot
oblidar el plàtan que li van donar unes monges a Portbou. Diu que a Portbou va
tornar a néixer el 13 de febrer del 1944, quan va baixar d'un tren, de bon
matí, provinent de Bergen-Belsen (Alemanya). Venia de malviure en un camp de
concentració amb els seus pares i la seva germana de quatre anys. Ell en tenia nou.
Assegura que deu la supervivència a la seva nacionalitat espanyola i a
Sebastián de Romero Radigales, cònsol general a Atenes el 1943.
Isaac Revah es va convertir en l'heroi de tothom qui
va presenciar l'acte, fos de manera llunyana o propera.
Paula Cabrera (4t B)
+ Info: http://www.emporda.info/fets-gent/2016/02/05/isaac-revah-vegada-que-menjo/301720.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada