Prohibit no tocar

Publiquem en aquesta entrada del bloc tres textos sobre l'exposició "Experiències matemàtiques. Prohibit no tocar". El primer és de Xavi Cuadrado, professor d'educació física; els altres dos, d'Oussama i Ayman Ben Moussa, alumnes de 4t B. Entre el segon i el tercer textos publiquem un àlbum de fotos de la visita, amb alumnes de 3r ESO.

Inaugurada el 14 de gener i complementada amb actes paral·lels a diferents espais de Figueres, l'exposició "Experiències matemàtiques. Prohibit no tocar" tancarà el seu cicle al Museu de l'Empordà el proper 10 de març. Una itinerància que l'ha dut a trenta poblacions gràcies al treball de professionals com ara Helena Cusí, la coneguda professora de matemàtiques figuerenca, recentment desapareguda, a qui s'ha dedicat el memorial. 
L'exposició està organitzada pel Museu de Matemàtiques de Catalunya (MMAC) i té l'objectiu d'apropar les matemàtiques a tots els públics i de fer-les més reals i significatives. La mostra s'organitza en mòduls amb jocs i diferents experiències lúdiques manipulatives on està "prohibit no tocar". 
Al llarg d'aquests dos mesos tots els centres de secundària i els col·legis de Figueres hauran passat per la mostra. Centenars d'alumnes hauran estat convidats a pensar, entendre, resoldre o conèixer les molt diverses utilitats de les matemàtiques i hauran pogut gaudir dels reptes proposats.
Recordeu que "les matemàtiques són una ciència exacta, llevat de quan t'equivoques".

Xavi Cuadrado

El divendres 19 de febrer vam anar a visitar per primera vegada el Museu de les Matemàtiques, dintre del Museu de l'Empordà. Era un dia fred i no sabia com seria aquest museu. L'objectiu era ensenyar que les matemàtiques tenien coses en comú amb l'art, veure que no són avorrides. L'exposició està dedicada a Helena Cusí, una professora de matemàtiques que tenia il·lusió per dur l'exposició a la ciutat de Figueres. L'exposició va ser idea seva, però va morir l'any passat, dia 21 de setembre, sense poder veure realitzat el seu desig.

En primer lloc, vam entrar en aquest museu i ens van proposar activitats entretingudes semblants al sudoku, a través de peces de lego sobre una superfície. Tots els jocs tenien una jugada específica per guanyar sempre. Més tard, dividits en dos grups, vam jugar a activitats de raonament, mentre que l'altre grup va anar a visitar l'altra part del museu. Tots pensareu que un museu de matemàtiques no ha de ser divertit, però aquest sí que ho és. Et pots divertir amb la geometria, amb les ombres xineses... Com que les matemàtiques es fan divertides, és més fàcil comprendre-les.

Quan va arribar l'altre grup, ens va tocar visitar la part més interessant. Era l'activitat dels jocs. Els jocs eren difícils de resoldre i alguns tenien trucs. El que més em va agradar van ser les figures geomètriques que es creaven a partir d'altres figures geomètriques. Hi havia un rectangle amb una figura geomètrica dibuixada i havies de completar-la amb peces geomètriques de fusta. Era entretingut perquè havies de girar moltes peces per acabar formant la figura. També em va agradar la torre geomètrica, que representava la torre Eiffel. El que ho feia més sorprenent era el mirall, que feia que la torre aparegués en totes les direccions.

Hi havia moltes coses més i podies estar-te molt de temps tocant i observant. Finalment, havies d'elegir una de les activitats realitzades. Tots els jocs tenien una petita explicació. Jo n'he triat dos: les tres anelles que s'agrupaven a partir d'imants i l'activitat de completar un bitllet de cinquanta i un de cent euros amb figures geomètriques. Totes dues activitats tenen trampa. Semblen fàcils, però són bastant complicades. 

La nostra professora de matemàtiques ens ha dit la veritat: "No t'ho perdis, perquè val la pena". L'exposició tancarà el mes de març. Afanya't i veuràs que les mates tenen una part divertida!

Oussama Ben Moussa (4t B)

Era el començament d'un dia fred, ennuvolat i amb molta boira. A causa d'una excursió, m'havia saltat les primeres hores de classe. M'havien comentat que era una sortida d'una matèria que no solia agradar a tothom: les matemàtiques, una matèria que sempre havia sigut un obstacle per mi. Vaig pensar que anàvem de visita a un museu de matemàtiques, que potser no estava tan malament.

No vaig tardar gaire a arribar-hi. Aquell edifici no semblava un museu. Quan hi vam entrar, em va cridar molt l'atenció la gran quantitat de càmeres que hi havia. Com els nens que m'envoltaven, vaig deixar la motxilla i la jaqueta en un petit vestidor. Ens van dividir en dos grups, i jo estava situat en el primer. Vaig pujar les escales, on ens van oferir taules i cadires per asseure'ns. Em vaig fixar que aquell museu no tan sols estava format per la part de les matemàtiques, sinó que també hi havia un apartat dedicat a les ciències socials. Hi havia estàtues i fotografies de la Guerra Civil; es tractava més d'història que de geografia.

Un cop asseguts, ens van donar la benvinguda una dona pèl-roja i alta, amb moltes ganes d'ensenyar-nos que les matemàtiques també tenen una banda positiva. Això ens ho va demostrar a través d'alguns jocs, com el sudoku. Ens va dir una frase dubtosa, i vaig estar-hi pensant una estona: “ Amb els jocs, també estàs fent matemàtiques”.

Per fer els jocs necessitava els càlculs i les operacions, i a mesura que feia més jocs, més entenia la frase de la professora.

En aquella petita superfície, vaig tenir l'oportunitat de jugar a jocs que no sabia que existien. El que més m'agradava era que al final de cada joc la professora deia els trucs i les jugades que podies dur a terme. El qui era més hàbil amb les matemàtiques guanyava la majoria de partides, ja que en els jocs s'havien de fer càlculs amb les peces de fusta que tenies. Mai hauria arribat a pensar que amb les matemàtiques podria divertir-me. 

Per altra banda, ens va ensenyar l'altra activitat que ens tenia preparada. Més que una activitat, era una exposició d'activitats basades en les matemàtiques (polígons, àrees, superfícies, geometria, probabilitats, jocs de taula...)  Aquells jocs eren difícils, i cada un tenia un truc específic. Quan no sabies com es resolia un joc, només calia cridar a la professora, que, per cert, encara no sé com es diu.

L'activitat que he decidit explicar forma part del tema de la geometria. Es tracta de girar d'una certa manera les peces d'una figura, per tal que et quedi un quadrat al mig.

Malgrat l'esforç del centre per portar-nos a aquesta exposició, alguns alumnes diuen que l'excursió no els ha satisfet. Al llarg de l'exposició els meus companys han fet fotos, perquè la nostra professora ens ha proposat un treball per a aquesta sortida.

La sortida, en general, m'ha agradat, però jo crec que hauria hagut de durar més, perquè teníem un temps molt limitat. Vaig arribar als últims minuts del pati i no vaig tenir temps d'acabar-me l'esmorzar. 

Ayman Ben Moussa (4t B)