Una visita que no deixa indiferent

Tenir l’avantatge de poder gaudir d’una desconnexió total de cinc dies en un curs tan dur com el 2n de Batxillerat és tot un plaer, però encara més si hi sumes que te’n vas a la ciutat de Berlín, envoltat dels teus amics, i, a sobre, per un mòdic preu.

Eren les sis del matí del 14 de febrer i encara no havia sortit el sol. Estàvem cansats: molts de nosaltres veníem de festa (era carnaval) i ni tan sols havíem dormit, però tots teníem la disposició d’emprendre el camí cap a l’aeroport de Barcelona, des d’on vam agafar el vol que portaria al nostre destí: Berlín. Un cop allà, ens vam instal·lar a l’hotel Transit i vam fer una primera presa de contacte amb el metro i la porta de Brandenburg. Però l’esgotament era visible i tots vam anar a dormir força aviat per tal de carregar les piles.

Els alumnes de 2n de Batxillerat i el seu tutor, Fernando Aisa, al camp de concentració de Sachsenhausen

A partir de dilluns no hi va haver més temps per al descans. Vam aprofitar el temps i vam fer un seguit de visites al voltant d’un tema interessant i tenebrós per parts iguals: el nazisme. Vam visitar la Casa de Wannsee (on es va articular com es duria a terme la solució final), el Museu de la Topografia del Terror, el camp de concentració de Sachsenhausen i el Memorial de l’Holocaust. Però també va haver-hi lloc per a visites sense un rerefons tan tràgic: la cúpula del Reichstag (just a sobre del parlament alemany), una bona part de les restes del mur de Berlín i, finalment, el museu de Pèrgam. Fins i tot vam tenir la possibilitat de veure el que nosaltres volguéssim durant el matí del dijous: alguns van visitar el Museu del mur, d’altres van anar a la part més cèntrica de Berlin amb el metro, etc.

Però a aquestes visites també s'hi han de sumar altres detalls que han acabat d’amenitzar i fer especial aquest viatge: l’impressionant menjar per emportar alemany de llocs propers al nostre hotel, com el currywurst del Curry 36 o el kebab del Mustafa’s; les enormes birres de mig litre (que allà sembla ser la mida estàndard); les festes que ens muntàvem a l'hotel, a la nit; els “enginyosos” acudits dels professors... Tota una sèrie de petits detalls, vivències i anècdotes que van acabar creant una atmosfera especial durant tot el viatge.

Els alumnes de 2n de Batxillerat i els professors acompanyants, Xavi Torruella i Fernando Aisa, 
al Museu de Pèrgam

Van ser cinc dies molt intensos: molts de nosaltres pensàvem que encara no havien passat dos dies quan ja érem a l’avió de tornada, però alhora teníem la sensació que ja estàvem totalment integrats en la vida berlinesa. Serà un viatge del qual segur que guardarem un molt bon record. A hores d’ara, i gràcies a això, diria que ja tenim les piles molt ben carregades per tal d’encarar aquesta llarga recta del dur final de curs que ens espera.

David Cervera