Sempre has de perdre la vergonya davant d'un públic

El passat dia 3 de desembre la Muna Kande, que fa 3r B, i jo vam anar amb la professora de català, la Sara Beltran, a l’escola Anicet de Pagès, a la classe de 4t, a fer un regal de lectura. Els contes que vam llegir eren "Els problemes del pescador" i "El cavall blanc".

El dia que hi vam anar va ser una mica desastre. Era la primera vegada que fèiem una lectura en veu alta davant d'uns nens que no coneixíem de res. Només coneixia el meu cosí, i llegir davant d’ell em feia molta por.

Uns dies abans d’anar a l’escola, la Muna i jo vam quedar amb la Sara a l’hora del pati i vam estar llegint, mirant com ho podíem fer. Com que era la primera vegada, no en teníem cap idea.

Van arribar les quatre de la tarda i ens vam trobar amb la Sara a l’escola. Vam entrar a classe i els nens estaven fent plàstica. El mestre que tenien era el meu mestre quan jo anava a l'escola Vilamalla. No m’esperava que fos allà. Em vaig posar tan nerviosa que no em sortien les paraules.

Vam començar a llegir i, quan vam haver acabat, vam demanar si tenien alguna pregunta o no havien entès alguna paraula. Alguns alumnes estaven despistats pintant i no van estar prou concentrats.

Quan vam marxar, vaig dir que no hi tornaria mai més, perquè no m’havien fet prou cas. Però després vaig pensar moltes coses. I tres d’elles són:

1. Ara sé el que és quan la profe està explicant i jo xerrant.

2. Mai m’he de rendir, perquè jo vull ser de gran mestra de nens petits, a la llar d’infants.

3. I l’última, que ho haig d’aconseguir, perquè en un futur m’anirà molt  bé sortir-me’n. Perquè haig de perdre la vergonya.

Fer un regal de lectura m’agrada molt, i a poc a poc estic perdent la vergonya.

Alba Méndez