Anna Lara: "Ens portaven el menjar de l’escola Salvador Dalí"

Hem parlat amb l'Anna Lara per saber la història de la cantina de l’institut, un espai del centre amb un ambient molt diferent del de les aules.

Quan va obrir la cantina?

Es va obrir a l'any 80.

Vau ser les primeres a obrir la cantina? Hi havia hagut altres propietaris abans?

Nosaltres vam venir al cap de sis anys. Abans de nosaltres hi havia en Joan, que va estar-hi només un any, i després la Maria, la meva mare, que va estar-hi cinc anys.

Sou sòcies la Margui i tu? Des de quan? 

Sí, som sòcies. De fet, som germanes, i som sòcies des de fa 18 anys. La meva mare era molt bona cuinera. Jo estava fent un cicle aquí, a l'institut, i vaig heretar la cantina.

Com vau arribar a la idea d’obrir una cafeteria a l’institut?

La idea ve de fa 25 anys. Com he dit abans, la meva mare ja portava la cantina i, després d'estar-hi 15 anys, es va decidir jubilar per vigilar la meva filla petita, que ara té 18 anys i també estudia al Monturiol.

Quina anècdota que hagi passat a la cantina t’agrada explicar?

Jo recordo que, quan teníem la cantina on és ara la consergeria, una noia es va asseure davant d'un vidre ben gran i s'hi va arrepenjar. Quan es va aixecar, el vidre va caure i, si no arriba a ser per un noi, que la va agafar per la caputxa de la jaqueta i la va arrossegar, ella hauria quedat ferida.   

El menjar que veneu és el mateix que veníeu fa anys?

No, hem intentat renovar-lo i que fos variat. Volem oferir una dieta equilibrada.

Heu estat algun moment a punt de tancar la cantina? Per què?

Sí, per motius personals.

Hi ha el mateix moviment de gent que fa anys?

Ara hi ha molta gent, però abans encara hi havia molta més gent que ara, perquè hi havia menjador i servei fins les quatre de la tarda.

Hi ha hagut màquines expenedores abans d'aquestes que hi ha ara?

Sí, però només en tenien a la sala de professors.

Com us organitzàveu quan tothom feia classes a la tarda i hi havia el menjador?

Ens portaven el menjar de l’escola Salvador Dalí i després hi havia dues monitores que s’encarregaven de repartir el menjar. Abans d'això, durant quatre o cinc anys els alumnes anaven a dinar al menjador del Dalí, acompanyats de dues monitores.

Com vau reaccionar quan es va suprimir el menjador de l’institut?

En part bé, perquè teníem més temps per a nosaltres, però per una altra banda, malament.

Una part del que guanyeu es destina a l’institut?

Sí, una part és per a l’institut i l’altra, per a nosaltres.

Nicole Ramírez, Alba Méndez i Lamiae Drissi