Leo López: "El Monturiol té un caràcter propi"

Leo López va ser, el curs passat, professora d’anglès de l’INS Monturiol i cotutora de 2n ESO A. És una ensenyant molt empàtica i compromesa amb els seus alumnes. Actualment treballa a l’institut de Llagostera. Ainhoa Latorre va entrevistar-la, a Girona, durant les vacances de Setmana Santa.

Des de petita volies ser professora d’anglès?

Recordo que sí. Des dels deu o dotze anys jo volia ser profe, però no sabia de què. Abans no començaves anglès als tres anys. Quan jo vaig començar a estudiar anglès, ja feia quart o cinquè de primària. M'agradava molt: pensava viatjar fora, parlar anglès… i vaig decidir ser professora d'anglès. Vaig començar a estudiar filologia anglesa, però abans havia fet classes particulars als meus companys. De fet, jo estudiava la carrera i quan acabava les classes que acabava d’hora, tenia alumnes que venien a casa a fer classes d’anglès. O sigui que porto tota la meva vida fent classes d’anglès. M’agrada.

Quan vas començar a estudiar per ser professora d’anglès, pensaves que algun dia ajudaries els alumnes a veure les coses de manera positiva?

És una cosa que mai m'havia plantejat, quan jo feia classes particulars a alumnes. Mai havia fet de tutora ni tenia un contacte personal amb els nens. Quan vaig començar a treballar al Monturiol, sí que em sembla que vaig ajudar els alumnes, però no perquè ho pensi i prou, sinó perquè em surt, perquè m’agrada molt la gent. Sóc molt oberta i m’agrada molt aprendre i ajudar.

Quina va ser la primera impressió que et van donar els alumnes del Monturiol?

És difícil de dir, perquè l’any anterior treballava a una escola a primària, a Tossa, i era l'escola del poble. Quan vaig arribar al Monturiol, vaig pensar: "és un institut gegant!" Vaig arribar al claustre, amb uns 80 professors, i estava acostumada a una escola de dues línies... O sigui que estava una mica espantada per la quantitat de gent que hi havia. Del primer dia, no en tinc un record específic, però al cap d’una setmana ja em vaig adonar de com eren els meus alumnes de tutoria: xerraires, moguts, amb problemes… Això va ser al cap d’una setmana; el primer dia, res.

Trobes a faltar algun alumne de Figueres?

Molts. Em recordo molt de vosaltres. A vegades penso que m’agradaria molt tornar. Ara estic bé perquè estic més a prop de casa, però m’agradaria molt saber de vosaltres, dels meus. La feina del profe té l’inconvenient que comences a fer classes un any i al cap d’un any canvies a un altre centre. Mai saps què ha passat amb el teu alumne. Jo sí que me’n recordo, i penso en vosaltres perquè estava més a prop vostre pel fet de ser tutora. Éreu, d’alguna manera, amics meus; jo tenia una mica de vosaltres.  

Com et va amb els de Llagostera?

Estic molt contenta, perquè l’ambient laboral amb els companys és molt bo; estic molt a gust. Els alumnes són una mica menys difícils en el sentit personal que al Monturiol, però trobo a faltar el Monturiol. El Monturiol té alguna cosa a dintre, no ho sé, és un esperit que… Té alguna cosa. Recordo el Monturiol amb molt de carinyo. Ho vaig passar molt bé, allà, i mira que teníem problemes.. Però ho trobo a faltar. Aquesta part d’estar més a prop de l’alumne, la trobo a faltar. El Monturiol té un caràcter propi.

Quines classes fas a l'institut de Llagostera?

Faig classes d’anglès a 3r d’ESO.

Heu fet alguns projectes amb alumnes?

D’anglès, estem fent un intercanvi de correus electrònics. Quan vaig arribar, em van dir que havien de millorar l’escriptura en anglès. Fem l’intercanvi amb dos tutors dels Estats Units: un de Connecticut i un altre de Pensilvània. Cada alumne en té un altre d'assignat per fer l’intercanvi de correus. Per Nadal vam fer, a classe, el sopar de Nadal. Vam portar torrons, polvorons, el cava.. i vam gravar-nos el 24 a la nit. El 25 i el 31 també els vam gravar. Ells van fer el mateix, tot i que només celebren el 24 a la nit i el dia 1. I després, per Carnaval, hem gravat el carnaval de Llagostera i de Platja d’Aro, i jo he gravat també al sud d’Espanya, aprofitant que sóc de Málaga. Allà les rues són més eufòriques i més vistoses.

Teniu pensat fer algun viatge de final de curs?

No, a tercer no surt. Volíem fer un intercanvi amb els Estats Units, però no podem, perquè no hi ha prou professors. Sí que teníem pensat fer un intercanvi l’any que ve, però amb un institut britànic.

Practiques l’anglès fora de classe? De quina manera?

Només tinc una mica el que faig amb els meus nens el dilluns, perquè és el dia que no tenen extraescolars, i faig una mica d’English Day amb ells per practicar. Però fora de l’escola no faig res, perquè no tinc temps. Ja m’agradaria, fer algun curset, però no tinc temps.

Quina importància té saber parlar idiomes?

Jo sempre dic que parlar idiomes sempre està bé, però primer hem de saber parlar el nostre propi idioma. Ara l’anglès sembla superimportant, però de vegades deixem una mica de banda el nostre idioma, escrit, parlat… L’anglès és important, però fins a un punt. Tenim la sensació que l’anglès ho arregla tot, però no és veritat. Primer has de saber la teva llengua. No cal estudiar tants idiomes si no has de sortir mai d'aquí, però saber-ne t’obrirà portes. Comences estudiant idiomes, però acabes estudiant la cultura del país, d’on ve la paraula...

A part de l’anglès, quins idiomes parles o creus que s’han d’estudiar?

Jo tinc un problema: vaig arribar aquí i no sabia parlar català, i vaig aprendre català per poder ser profe. Sabia una mica de francès (tenia fet el segon de l’escola oficial d’idiomes), però tenia el problema que quan parlava francès tenia l’accent anglès, i em vaig dir: “paro, paro, perquè no estic bé, no estic tranquil·la, no em va bé”... Jo parlava el castellà-andalús, l’anglès, una mica de francès, i ja m’agradaria estudiar alemany... però no tinc temps. M’agradaria fer xinès mandarí, per allò de saber alguna paraula, símbols, per la cultura. Que sigui un idioma diferent, que no tingui barreja amb cap altre idioma.

Recomanes alguna sèrie de TV per practicar l’anglès? Quina?

N’hi havia una, que no sé si encara fan, que es deia The IT Crowd. Era d’humor britànic, i a mi m’agrada molt l’accent britànic. Ara que l’anglès del món sembla que és l’americà, m’agrada molt The Big Bang Theory, Modern Family. Aquesta setmana la meva germana la mirava traduïda. Jo la miro en versió original i les veus són molt diferents, es nota molt la diferència. M’agrada molt. Els capítols són molt curts i el vocabulari és de gent jove que parla i ho fa molt bé.

A casa teva parleu anglès?

El meu home en sap bastant, tot i que sap més francès. A vegades, si hem de parlar d’alguna cosa i no volem que els nens ho sàpiguen, parlem en anglès. Però, és clar, a mi no em surt parlar en anglès, ni en català. Jo parlo en castellà.   

Sabem que ets de Màlaga i vas venir a Catalunya de gran. Com vas aprendre el català?

Quan vaig arribar aquí no entenia res. Tothom canviava l’idioma, i un dia el meu home em va dir: “Leo, si et treus el C, amb el teu títol de filologia anglesa podries entrar a la borsa de treball de la Generalitat”. Vaig fer un curs, que no sé si era l’A2 o l’A3, i aquí vaig començar. Després van venir el B, el B2 i el C. Com que jo feia cursos, a casa dels meus sogres van dir que em parlarien en català, i res, no podia entendre res i vaig dir: “para, para”. Passaven 20 minuts i jo deia: “para, és que estic avorrida”, perquè no podia seguir la conversa. Vaig començar a mirar TV3, sobretot pel·lícules. I després, quan ja feia el nivell C, anava a les classes i em posava el xip del català. El parlava malament, perquè quan parlen fan errors… Però va arribar l’examen, em vaig treure el C i al cap d’un mes ja estava treballant de profe.

A més de l’anglès, què t’hauria agradat estudiar?

No ho sé. A mi m’agradava la música, i jo feia música de petita. M’hauria agradar tocar bé algun instrument, però no per ser profe ni res d’això. Et relaxa, i quan estàs una mica baixa la música et fa remuntar. Quan vaig començar a fer anglès, vaig deixar la música una mica de costat. Penso que cada persona té una manera d’expressar-se. Som musicals. La gent ha de ser musical, ha de tenir un ritme. 

Ainhoa Latorre