La setmana del 4 al 8 d'abril un grup d'alumnes de 1r de Batxillerat de l'institut Narcís Monturiol, juntament amb alumnes d'altres
instituts de l'Alt Empordà, vam realitzar un viatge d'estudis a Àustria i
Alemanya. Aquest viatge d'estudis tenia com a eix central els camps de concentració, dels
quals vam visitar Gusen, Mauthausen i Dachau. Però també tenia la seva part
turística, ja que vam poder conèixer diferents ciutats austríaques, com Salzburg, la
ciutat natal de Mozart, o Linz. Vam visitar, igualment, una gran ciutat alemanya,
Munic, i un poble molt bonic, Fussen. A més a més, vam tenir l'oportunitat de
veure el castell de Hartheim, de la cruel història del qual molta gent no se
n'ha assabentat, i, finalment, el gran castell de Neuschwanstein.
Aquest viatge d'estudis, preparat pels
professors d'història dels instituts de l'Alt Empordà, va esdevenir molt més que
una simple sortida. Durant aquests dies molts dels alumnes que hi vam estar
presents vam tornar amb una maduresa que no existia en el moment en què vam partir.
Els dies en què vam visitar els camps de concentració, com el de Dachau o
Mauthausen, vam intentar imaginar-nos tot el que havia passat anys enrere sota
els nostres peus i al nostre voltant.
Personalment, em va costar molt imaginar
la crueltat que hi havia en aquells quatre murs. És tan difícil posar-se en la
pell de les persones que ho van patir, que en un moment determinat vaig arribar a pensar
que era impossible que hagués pogut haver-hi tal genocidi en la història. Però
llavors, observant una fotografia del filat, vaig tornar a la realitat i una
esgarrifança va recórrer el meu cos. En el cas de Gusen, un camp de
concentració molt més gran del que la gent es pensava, en el qual van morir
molts espanyols, només s'ha conservat el crematori del que va ser en un temps
passat. Però no calen més metres quadrats de terror. El crematori ja parla per
si sol. En un altre moment em va ser impossible imaginar com podien cremar els cossos
de les persones. Com, allà on aleshores érem nosaltres, els jueus, els presoners
polítics, els homosexuals, les persones, en general, estaven obligades a
romandre quietes, mentre s'anaven acostant cada vegada més i més a la mort.
Per
acabar aquest petit apartat en relació amb el nazisme, cal detallar quina va
ser la cruel història, esmentada abans, del castell de Hartheim. Un castell que
se separa molt de la imatge que tindríem d'un castell convencional. Un edifici senzill, d'un
color clar, amb una façana tirant cap a clàssica i no del tipus barroc. Un
edifici en el qual es practicava l'eutanàsia a aquelles persones que no eren
considerades persones, les que tenien discapacitats físiques o psicològiques i,
per tant, no s'acostaven al prototip de raça ària.
Perquè no tot fos de color negre, els professors
ens van portar a ciutats precioses com ara Salzburg o Munic, o al castell de
Neuschwanstein, on el jovent com nosaltres podia deixar de banda “els estudis” i
veure diferents estils de vida, observar els paisatges verds increïbles que
envolten les ciutats, aprendre a demanar el menjar en un idioma completament
diferent del teu, parlar i riure amb els teus amics, conèixer gent nova, i,
crec que és el més important, gaudir de cada moment, ja sigui el simple fet de
trobar-te amb tots els companys i professors a les 3:45 de la matinada per anar
cap a l'aeroport, estar-se tres hores en un autobús per passar d'un país a
l'altre o passar-se quatre dies caminant una mitjana de quinze kilòmetres.
El
viatge no és només la visita a Mauthausen o a Salzburg o al castell de
Hartheim, sinó que són totes aquestes petites coses acabades d'esmentar.
Paula Jiménez (1r BAT)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada